Com està Puigdemont?

Com que és evident que ahir vaig ser a Brussel·les enregistrant l’entrevista que avui publiquem al diari i que aquest vespre podran veure a El Punt Avui Televisió (no se la perdin, creguin-me), la pregunta que vostès segur que es faran és ben simple: però, a banda del que diu a l’entrevista, com està de veritat el president? Com el vas veure? Doncs els la contesto: bé. Més enllà de l’entrevista, que també, ahir vaig veure un president tranquil, calmat, reposat, serè, calculador i molt conscient de la situació. Conscient que això serà llarg, que hi ha alguns riscos (no se n’amaga de reconèixer-ho), però molt convençut. Se’l veu, en públic i en privat (probablement la invasió de la privacitat que va suposar fer públics dies enrere aquells missatges de mòbil entre ell i el conseller Comín no ha fet res més que reforçar-lo), molt convençut que la feina que pot fer des de Waterloo no la pot fer gaire ningú més. Se sent fort (l’espai de llibertat que suposa Bèlgica hi deu ajudar molt) i se’l veu combatiu, batallador, guerrer i amb moltes ganes de plantar cara des d’Europa, internacionalitzant com mai s’ha fet fins ara el procés català. Jo el vaig veure així. Em va fer la sensació que el president (i em va passar el mateix amb els consellers que l’acompanyen, i que també vàrem entrevistar) ha passat pantalla. Que són conscients que la feina ara a Catalunya l’han de fer uns altres i que, si el pont aeri entre Barcelona i Waterloo es converteix de veritat en un cordó umbilical (el petit detall –és una ironia– és que hi ha d’haver investidura), la seva feina és a Europa. Que un mateix equip pot jugar la lliga a Catalunya i a Espanya, i al mateix temps, jugar la Champions a Europa. Són dues lligues, i no s’hauria de renunciar a cap d’elles. Si llavors entrem en detalls i ens entretenim en què enyoren de Catalunya (ho veuran a l’entrevista), la llista és llarga, llarguíssima. Però és (són) conscient que ara la seva feina és una altra. I que (ves quin remei) lluny de veure la distància física com una dificultat, estan convençuts que Waterloo és a punt de convertir-se en una oportunitat. Així el (els) vaig veure.