Calma? Segur?

Tots plegats feia molts dies que sentíem a totes les tertúlies que es fan i es desfan en aquest país la teoria aquesta que a Catalunya ens convé un nou president i un nou govern per tornar a la calma i a la normalitat. Fantàstic. Molt bé. Doncs ja el comencem a tenir. El president Puigdemont va fer ahir un pas al costat (un altre pas al costat) i va apostar, en una intervenció dura, contundent i ben argumentada, per Quim Torra com a successor. Torra es convertirà, la setmana vinent, en el 131è president de la Generalitat; de sobte, per sorpresa, com li va passar a Puigdemont. I nomenarà el nou govern de la Generalitat. Molt bé. Però aquells qui es pensin que amb això torna la calma, la normalitat, la bonança, la regularitat o el que sigui, em fa l’efecte que s’equivoquen. Ho haurem de veure, però sentint ahir el discurs de Puigdemont (“ara cal garantir el respecte pel resultat de l’1-O”; “cal restaurar els efectes nocius del 155”...), i coneixent Quim Torra, a mi em fa l’efecte que potser sí, que tanquem una etapa, però que en ve una altra de tant o més complicada. Calma? Com pot haver-hi calma amb consellers a la presó i mig govern anterior a l’exili? Això en primer lloc. Però, segonament, què farà aquest govern? Restaurarà, suposo, tots els càrrecs destituïts pel 155, no? Tornarà a nomenar consellers aquells que van ser destituïts i que ho vulguin ser? I tots aquells ambaixadors del Diplocat, destituïts a dit, tornaran? I la Casa de la República, existirà? Dependrà de Quim Torra (i probablement encara durant un temps de Puigdemont, que ja deu saber que res és etern, ni les fidelitats), però em fa l’efecte que si fins ara Espanya tenia un front obert, ara en té dos. El de fora (a Alemanya, a Bèlgica, a Suïssa, a Escòcia...) i ara el de dins. Més intel·ligent, més cautelós (les patacades sempre ensenyen alguna cosa) però ara, un altre cop, amb tota la maquinària governamental al darrere. Calma? Segur? A mi em fa l’efecte que moltes de les decisions que prendrà el nou govern, per democràtiques i legals que siguin, no els agradaran. La nova etapa, deia Puigdemont, “ha d’estar marcada també per un canvi d’actitud de l’Estat espanyol en el seu conjunt”. Tant de bo. Però no hi confio. Ni jo ni vostè. Més aviat veig un 155 intermitent.