La teranyina del 155

Quim Torra va prendre ahir possessió del càrrec amb un acte modest i carregat de simbologia. El 131è president de la Generalitat vol recuperar una part de l’autogovern i mantenir oberta la via de la restitució de Carles Puigdemont. El retorn al Palau, amb l’acatament implícit que implica de l’ordenament constitucional (encara que Torra va prometre fidelitat al Parlament i no al rei ni a la Constitució, com ja ho va fer Puigdemont), suposa una contradicció evident per a l’independentisme, que en el ple d’investidura tant JxCat com ERC van tornar a raonar davant l’escepticisme de la CUP. La designació de Torra, però, també molesta a La Moncloa: volien un president no encausat per la justícia, i se n’han trobat un d’obcecat amb la independència que no té Pablo Llarena al clatell ni dosifica la paraula: re-pú-bli-ca. Mariano Rajoy volia un retorn a la normalitat que Torra evitarà que es produeixi. Comença una nova etapa de resistència basada en el desgast de l’altre, encara que només sigui a través dels discursos, perquè el nou govern no es constitueix per desobeir. Ara bé, el relat de Torra nodrirà d’arguments Albert Rivera, un dels més interessats que el procés continuï per erosionar el PP. I a La Moncloa han hagut de tornar a sentir la paraula república de la boca del nou president per adonar-se que res no s’ha acabat i que el 155 i les demandes de repetir-lo es poden haver convertit en la teranyina de Cs per cruspir-se el PP.