D’una gran complexitat

No sé preveure, després de la conversa que avui publiquem entre els presidents Torra i Puigdemont (els aconsello que es mirin l’emissió de l’entrevista conjunta a El Punt Avui Televisió, perquè en aquest cas el to i els gestos diuen molt); no sé preveure, deia, què ha de passar en els pròxims mesos. “Encarem mesos de gran complexitat”, diu Torra en la conversa. I té raó. Divendres, el president espanyol, Pedro Sánchez, va advertir a Torra referint-se al 155: “Ja saben quin és el camí que hi haurà si tornen a la unilateralitat.” I la portaveu del govern de Madrid, Isabel Celaá, va ser contundent: “De cap de les maneres Espanya acceptarà un referèndum.” Una afirmació que xoca, del tot, amb la que avui fa Torra: “Si algú pretén que els catalans no plantegem el dret a l’autodeterminació [...] és que no entén la situació de Catalunya.” No s’entreveu (sobretot, repeteixo, veient el to amb què s’expressen Torra i Puigdemont; i sentint, és clar, el que diu Sánchez) cap acord entre el govern català i espanyol. Torra sosté que “en les pròximes setmanes” –que és el temps que s’intueix que es dona de termini– “veurem si hi ha voluntat real de diàleg, o si és tacticisme”. La cara que hi posa, però, és aclaridora. I la de Puigdemont, escaldat com n’està, encara més: “Quants acords es compleixen? Serveix d’alguna cosa arribar a acords amb l’Estat?”, reflexiona. Probablement per això el títol que avui posem a la portada del diari (“El perill d’una nova intervenció hi és”) és més que una simple frase. Arribats a aquest punt, però, la pregunta que un es fa (i que ni Torra ni Puigdemont aclareixen del tot en l’entrevista, potser per incapacitat de l’entrevistador) és: i a partir d’ara què, doncs? Torra parla de “recuperar la iniciativa” i d’“obediència al Parlament” més que a ningú més. Com? Quan? Junts? Separats? S’intueix que el judici de l’1-O és una de les “finestres d’oportunitat” (utilitzant l’expressió que Torra ha posat de moda) que venen. “La reacció del poble s’haurà d’accentuar en els pròxims mesos”, diu el president, que parla de “sacrificis”. Ja ho veurem. Els presidents responen, avui, moltes preguntes. Però obren també molts interrogants que, suposo, acabaran aclarint-nos quan toqui. Paciència. Vostès i jo.