Qui s’ha d’integrar

Fa molts i molts anys que a Santa Coloma de Farners els dilluns dels mesos de juliol i agost hi ha sardanes a la plaça. Dilluns 27 d’agost, ha estat l’última vetllada de sardanes d’estiu. He assistit pràcticament a totes. La plaça del poble era plena a vessar. Feia goig contemplar-ho. Mentre uns ballaven, d’altres sopaven, xerraven i compartien la nit amb familiars, amics, veïns i coneguts. La cobla tocava de meravella. En certs moments feia un veritable concert. La vetllada sardanística dura dues hores exactament; comença a les deu i acaba a mitjanit. Ni un minut més, vaig comptar fins a set rotllanes. La rotllana comença sempre amb pocs balladors, però de mica en mica es va eixamplant. Agafats de les mans, es van obrint per agafar altres mans. És un espectacle de germanor i convivència. Mai ningú és rebutjat. Tots salten compassadament al so de l’orquestra. Veure tanta gent enllaçada ballant, i tants i tants d’altres compartint amigablement, és tot el signe d’un poble que acull i comparteix. Mentre jo també compartia amb familiars i amics, i compartia la bellesa d’una plaça, d’un poble totalment agermanat, no vaig poder sostreure’m a pensaments una mica contradictoris i no tots positius.

Hi havia molta gent ballant, però els joves de 20 a 35 anys es podien comptar amb els dits de la mà. Potser és casualitat d’aquest dilluns, però n’hi ha per reflexionar-hi. De fet, però, hi havia molts joves d’aquesta edat amb les seves parelles i els seus fills asseguts a les taules. El que sí que era evident: pràcticament cap dels ciutadans que han vingut d’altres terres i països eren presents a les rotllanes de la plaça ni a les taules del bar. Aquest sí que és un tema que ens ha de preocupar. La integració dels nouvinguts s’ha de basar primer en la integració social: habitatge, sanitat, escola. Això és el que la societat catalana ofereix, encara que potser amb alguna mancança. En segon terme, la integració s’ha de basar en la llengua. Si no fan un esforç per comprendre primer i després parlar la nostra llengua, difícilment mai s’integraran totalment. I això depèn d’ells, primordialment. I, en tercer lloc, per a una bona i seriosa integració és fonamental assumir els punts bàsics de la cultura i les tradicions catalanes. Hem de fer un esforç perquè els ciutadans del país puguin assolir com a mínim aquests tres nivells d’integració. Però si els nouvinguts no fan un esforç per part seva, no hi haurà mai una possible integració.

I sense integració. El perill de fraccionar la societat és greu.