El poble està viu

Fa gairebé 10 anys que en un poble, Arenys de Munt, es va iniciar tot un moviment popular de consultes sobre la independència. Durant el 2009 i 2010, en més de cinc-cents pobles i ciutats de Catalunya es van realitzar consultes populars sobre la independència. Tot era organitzat per la gent. Cap implicació de la Generalitat, ni ajuntaments, ni consells comarcals. La gent, el poble, es va organitzar i va portar endavant aquelles votacions. Després, va néixer l’ANC, totalment transversal, en què tothom estava cridat a títol individual. Òmnium va continuar la seva tasca de sempre –llengua, país...—però alhora es va declarar obertament a favor de la independència. La presidenta era Muriel Casals. El tàndem ANC-Òmnium ha mogut de dalt a baix el territori i ha liderat el moviment popular per a la independència. Les institucions, bàsicament la Generalitat, el Parlament, els ajuntaments i alguns partits polítics s’han adherit al camí cap a la independència. En aquesta situació, es va realitzar el 9-N, que, malgrat tot, va ser un èxit. Després, sempre sota l’empenta de la gent i el poble, es van convocar eleccions plebiscitàries, que l’independentisme va guanyar. Aquelles eleccions van portar a fer un referèndum sobre la independència. El referèndum es va celebrar i es va guanyar de manera clara. Abans i després d’aquest referèndum, la repressió de l’Estat espanyol ha estat brutal. Ens han apallissat, ens han trencat la cara, han empresonats els dirigents socials i el govern legítim. Els que no són empresonats han hagut d’exiliar-se.

Han envaït les nostres institucions i han paralitzat el país, i amb aquesta situació el govern espanyol va convocar eleccions el 21 de desembre del 2017. I els partits independentistes, malgrat tot, vam tornar a guanyar, per 2.200.000 vots. Però no hem aconseguit la independència i no tenim República formal.

I ara som aquí. Amb un govern que fa el que pot. Amb els partits independentistes decapitats i que no s’acaben d’entendre. Sí, tot això és veritat, però també és veritat que el poble continua viu i unit. Posaré l’exemple de Santa Coloma de Farners, però segur que es podria aplicar a molts i molts pobles i ciutats del país, especialment en aquests mesos de setembre, octubre, novembre, i desembre. A Santa Coloma de Farners, el divendres 14 de setembre, l’advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, Jordi Pina, va fer una xerrada a l’auditori sobre la situació real dels presos. Ple de gom a gom. L’endemà, dissabte, vam celebrar la Diada Groga a la plaça Farners, amb botifarrada solidària, actuacions musicals diverses i parlaments de familiars represaliats, representants de partits independentistes, Òmnium i l’ANC. El president Quim Torra va tancar els parlaments. Després, creació d’un llaç groc humà. Va ser una tarda nit per no oblidar. Mai havia vist tanta gent a la plaça del poble. Tot organitzat per la Taula de Forces Polítiques i Socials de Farners. El dimecres dia 19, xerrada de Jordi Borràs, organitzada per Òmnium, a la sala de la biblioteca Joan Vinyoli, per descomptat plena a vessar. I el dia 20 l’escriptora farnesenca Assumpció Cantalozella va presentar la reedició de la novel·la La ciutat, que, tot i que està situada als anys 73 i 74 del segle passat, és d’una actualitat brutal.

Això és el poble, i un poble així no hi ha cap dubte que aconseguirà el que es proposi.