A la tres
I qui donava les ordres?
No sé si vostès han seguit aquests darrers dies les declaracions que alguns agents i comandaments del desplegament policial de l’1-O estan fent davant del jutge. Són espectaculars. M’he arribat a preguntar, sentint-les, si aquests agents eren allà mateix on érem nosaltres, l’1 d’octubre de l’any passat. “En cap moment vaig veure cap actuació fora de mida”, va dir un d’ells. Serà possible? Doncs sí. Un dels inspectors que ha declarat aquests dies ha arribat a dir que, en arribar als col·legis electorals, es van trobar “una concentració de persones en actitud hostil” i que els cridaven i els insultaven. Saben què deien aquestes persones “en actitud hostil”? “Votarem!” Això és el que deien. Va quedar clar quan, davant del jutge, els agents van visionar els vídeos d’aquell dia. “Votarem!”, ja ho saben, doncs, ara resulta que és un insult. I si van fer servir la força, va admetre un altre dels inspectors, va ser “per netejar el perímetre de seguretat” perquè la policia judicial pogués recollir les urnes que aquell dia hi havia ordres d’intervenir. I la cirereta del pastís, la declaració que aquests dies han sentit que va fer un altre dels agents interrogats pel jutge, que, en preguntar-li sobre si era ell qui havia colpejat la dona que a les imatges estava sagnant, va replicar que ell no podia saber si el que es veia a les imatges “era sang o pintura vermella”. I, tot i que es veu el seu número d’identificació a les imatges, ell va i diu al jutge que no s’hi reconeix. Quin despropòsit, senyors meus. Indignant. I encara més indignant veure com els agents s’escapoleixen quan se’ls pregunta (i no pas jo, sinó el jutge) de qui rebien les ordres de carregar (o de deixar de fer-ho). “Les ordres, ens les donava una superioritat”, va dir un d’ells, però es va negar a donar-ne més detalls. Un altre va dir que no en tenia ni idea, i un altre, que no el podia identificar... M’aclapara, tanta transparència policial. Com es tapen les vergonyes entre ells perquè no sapiguem qui donava les ordres aquell dia. Ho sabrem mai? Perquè, no ens enganyem, tan responsable és el que aquell dia atonyinava com qui en donava les ordres.