Borrell, fem i serradures

Josep Borrell esgrimeix arreu una impostada superioritat intel·lectual. Però la darrera aportació del petulant ministre d’Afers Exteriors en la història del pensament és la xenòfoba afirmació que els EUA l’únic que van fer va ser “matar quatre indis”. No sabrem mai si aquesta és una declaració fortuïta o destinada a tapar l’escàndol de la multa per tràfic d’informació privilegiada en el cas d’Abengoa. Però en països amb més sentit de la decència democràtica que l’Estat espanyol un personatge com Borrell no només estaria dimitit sinó que residiria a la presó. Borrell, això sí, és un bon amic dels seus amics. I els terroristes Barrionuevo i Vera ho eren. Per això els va defensar aferrissadament malgrat ser condemnats pels GAL. També era bon amic seu el corrupte inspector d’Hisenda Josep Maria Huguet, a qui Borrell, com a secretari d’estat d’Hisenda, entre esquiada i esquiada, va col·locar en un comandament de l’Agència Tributària que li permetia extorquir i rebre suculents suborns. Amb aquest currículum de despropòsits sona més hipòcrita que mai que els estetes de la política carreguin contra Rufián per plantar cara i dir “indigne” al ministre. Deixant de banda que, com que va d’espavilat per la vida, Borrell fins i tot s’atreveix a fabricar notícies falses en directe i en seu parlamentària inventant-se escopinades. Però és que el ministre és el que podríem anomenar un croat de la fe hispànica. Si no existís el rei Felip VI probablement seria el líder de la croada per la sacrosanta unitat d’Espanya contra els infidels independentistes que cal exterminar. Potser com als indis americans que menysprea. Per això, perquè és un croat d’Espanya, ni Pedro Sánchez el farà dimitir ni rebrà les crítiques de les dretes ultranacionalistes espanyoles. Però ni la rojigualda tapa ja qui escampa la veritable serradura i fem en la política espanyola. I no es diu Rufián precisament.