A la tres
T’ho miraràs, Juncker?
Una de les accions més rellevants del dia d’ahir (a banda de la lamentable caravana policial que va fer el trasllat dels presos polítics –les van veure, les imatges del desplegament? Quina vergonya, no?–) va ser l’ocupació per part de l’ANC de la seu de la Comissió Europea a Barcelona. No pas perquè es tracti d’una ocupació, que no sé si era estalviable, sinó per la carta que Elisenda Paluzie, la presidenta de l’entitat, va entregar als responsables de l’oficina perquè la fessin arribar al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. La presidenta de l’Assemblea, en una carta breu i ben argumentada, que és com han de ser les cartes, exposa al mandatari europeu la terrible injustícia que representa aquest judici. “Durant mesos, representants democràticament elegits pel poble de Catalunya afrontaran els càrrecs d’un crim –el de rebel·lió– que no van cometre, ja que l’única violència en el procés d’autodeterminació de Catalunya ha estat de la policia espanyola que va reprimir el referèndum d’independència de l’1 d’Octubre”, li etziba Paluzie, que li recorda que “la negació del dret dels catalans a celebrar un referèndum és en si mateix una greu negació de la democràcia”. Una vergonya, com deia també ahir el president Puigdemont. El Suprem no accepta finalment que a la sala del judici hi hagi observadors internacionals –fins i tot la ridiculitza una mica, en la seva resolució, aquesta petició– ni algunes proves pericials presentades per la defensa. No hi haurà observadors internacionals reconeguts per la sala. D’acord. Però això no els estalviarà que un altre tipus d’observadors, que són els periodistes, els posin en qüestió. Només de veure, ahir, el ressò internacional que va tenir el trasllat dels presos –l’indigne trasllat dels presos, hi afegiria jo–, a mi em sembla clar que, per més contracampanyes que hagin decidit organitzar –i pagar amb els pressupostos de l’Estat, és clar– no evitaran la internacionalització del cas. Per la vergonya que és i per les protestes que hi haurà. Per això em pregunto si Juncker se la llegirà, la carta d’ahir. Serà un error, si no ho fa. Juncker va callar l’1-O, va callar el 10-O i va tornar a callar el 27-O. Ens tornarà a deixar sols, ara? Farà com Espanya? Serà un error. Un altre error. Perquè nosaltres, Jean-Claude, som europeus.