A la tres
El paperàs de Rajoy
No seré jo qui digui que les declaracions d’ahir del lehendakari Urkullu han deixat l’expresident Mariano Rajoy amb el cul a l’aire. Però si no és així, poc n’hi ha faltat. Perquè, a còpia de mitges veritats i de mitges mentides, que és el que està fent tothom aquests dies en el judici de l’1-O –i probablement és la millor estratègia–, la veritat és que em queda la sensació que Rajoy hi ha fet tot un paperàs. “No hi ha hagut cap acord, ni tan sols converses, per arribar a un acord sobre la celebració d’un referèndum”, va dir dimecres Rajoy, donant a entendre que no hi va haver cap negociador, cap mitjancer ni cap conversa aquell octubre del 2017. Va mentir Rajoy? Probablement no. O no del tot. Però no va dir tota la veritat. I ahir Urkullu el va deixar en evidència. No només perquè va autoproclamar-se com a negociador, sinó que en va donar detalls: “El 21 de setembre vaig mantenir una conversa per telèfon amb Rajoy, i a partir del 4 d’octubre moltes persones em sol·liciten que intervingui”, va dir entre moltes altres puntualitzacions. És cert que, com deia Rajoy, les negociacions no eren per celebrar un referèndum, sinó per trobar una solució del conflicte i perquè no es proclamés la independència. Però hi eren. De manera que això que ara Casado retreu, i de quina manera, a Sánchez, també ho va fer el PP. Rajoy no va dir tota la veritat. Potser tampoc ho va fer Urkullu, que probablement es presentava com a mediador a les dues parts i potser no era ben bé del tot així. Però vaja, jo em quedo amb el paperàs del president Rajoy en la seva compareixença de dimecres. Un paperàs. Rajoy va passar per la sala de vistes del Suprem amb la mateixa actitud que va passar per la presidència del govern espanyol: fent veure que el conflicte amb Catalunya no l’afectava. “A Rajoy no el vaig veure proactiu”, va dir Urkullu referint-se a la negociació que va mantenir. No ho ha esta mai, de proactiu, Rajoy. I aquest era president d’un govern? I de Zoido ja ni els en parlo. No només perquè no tinc més espai sinó perquè avui vull acabar l’article felicitant Gerard Piqué, que després de repassar el Madrid va aprofitar per repassar les teles espanyoles: “Parleu més del judici als presos polítics i ens anirà millor com a país.” El meu aplaudiment.