I què es pensen?

Escolta, Espanya, aquest clam de llibertats. Era el prec que feia ahir el president Quim Torra pocs abans de començar la manifestació que va tenyir Madrid de color groc. Milers i milers de persones van inundar els voltants de la Cibeles –ja té nassos això que fem els catalans, que un dia ens n’anem a Brussel·les i un dia ens n’anem a Madrid– per dir en veu alta que l’autodeterminació no és delicte, per demanar la llibertat dels presos polítics i, és clar, per parlar de República amb tota normalitat. Una exhibició d’independentisme –i republicanisme– sense precedents i no, president, no escolten. Però saben què passa? Que ho saben, que hi som. Si no, no invertirien tants esforços a amagar la realitat (quin ridícul, quan parlen de 18.000 manifestants: no se n’adonen, que només que sumin els que hi van anar en els més de cinc-cents autobusos i trens AVE ja superen aquesta xifra?). I els Casados i Riveras de torn no estarien tan rabiosos com estan. Els van sentir ahir? “Ni agua, a los que quieren liquidar España”, va piular Rivera, que va dedicar unes quantes floretes als catalans (als catalans partidaris del dret a decidir, és clar). Casado va acusar els independentistes de “rebentar cotxes” i fins i tot es va permetre el luxe de fer gracietes –gracietes desagradables, és clar– sobre la situació. Quina llàstima, aquesta Espanya. Tenen milers i milers de ciutadans al carrer i, en comptes d’escoltar-los, se’n riuen. Se’n riuen o els ignoren. Van veure ahir quin seguiment televisiu va tenir la manifestació? Cap cadena de televisió espanyola la va transmetre en directe –a diferència de quan només 45.000 persones es van manifestar a la Plaza Colón per forçar Sánchez a convocar eleccions– i es van limitar a fer alguna connexió de tant en tant. Una vergonya? No. Això és Espanya. No escolten, president. Ens senten –ahir era impossible no sentir-nos– però no escolten. No volen escoltar. Perquè no saben resoldre-ho. Quan tenen damunt la taula el problema més greu que ha tingut Espanya en la seva història recent –Franco a banda, és clar, que encara no està ben enterrat–, saben què fan? Fer veure que no hi és, minimitzar-lo, amagar-lo, ironitzar, rebaixar-ne les xifres i la importància. I fer declaracions incendiàries pensades només per arreplegar vots. I jo em pregunto: i què es pensen, que fent tot això el problema desapareixerà?