la galeria
La Canonja, de nou
La Canonja ja torna a ser un municipi més de Catalunya, ara de ple dret. Els qui fa temps que hem seguit el procés de recuperació institucional ens n'alegrem, més enllà de les prevencions pel que suposa d'augmentar el ja prou fragmentat mapa municipal de Catalunya. Si totes les regles tenen excepcions, la Canonja era una anomalia massa gran en l'organització territorial, i això bé ha justificat el procediment excepcional, que ha de continuar essent excepcional si no volem menysvalorar-lo i, de retop, menysvalorar la Canonja.
Però més enllà de la restitució institucional, la necessitat d'adaptar una sèrie d'instruments i de realitats de serveis ens obre una magnífica oportunitat per encarar temes sempre ajornats. És evident que els més de quaranta anys des de l'agregació forçada han comportat molts canvis en els serveis. Les ciutats –els ciutadans, de fet– demanem una mena de serveis i uns nivells de prestació molt diferents als dels anys seixanta. Això ha anat generant instruments –en ordenació del territori, en transports, en residus, en subministrament d'aigua, etcètera– que ara caldrà adaptar a la realitat institucional de dos municipis, i a una realitat territorial molt diferent de la de fa quaranta anys.
És a dir, se'ns obre la porta a replantejar una sèrie de funcions des d'una perspectiva metropolitana, més enllà de la necessària relació Tarragona-la Canonja. I amb l'afegitó –que no és poc– d'un element extern a l'enverinada dicotomia Tarragona-Reus. Si hi afegim que sembla que el pla director urbanístic de l'àrea central del Camp de Tarragona ja comença a ser més a prop, tenim els ingredients, la necessitat i l'oportunitat d'encarar l'ordenació d'aquest tros de món des d'una òptica metropolitana. Només caldrà –que no és poc– la voluntat de fer-ho. Qui ho deia, que això de recuperar el municipi de la Canonja no servia per a res?