LA CRÒNICA
Pactes
Quan surti aquest article, els pactes ja s’hauran materialitzat; per tant, ja se sabrà si tot el que ara són hipòtesis i rumors de pactes per constituir alcaldies i governs municipals s’ha portat a terme. I com que no pretenc ser ni visionari ni profeta, vull limitar-me a reflexionar sobre diferents categories de pactes.
1. Pactes naturals. Són aquells pactes que surten de la lògica, de les proximitats ideològiques i, sobretot, de les similituds en els programes i en les principals propostes d’actuació en el municipi. Seria un pacte natural, per exemple, el pacte entre JxCat i ERC, ja que les dues forces polítiques tenen un gran objectiu comú encara que en els seus programes tinguin diferències. Seria també un pacte natural el pacte entre la CUP i partits d’esquerres independentistes. També ho seria un pacte entre socialistes i Ciutadans, que, tot i tenir diferències programàtiques, tenen en comú el 155. Per tant, de pactes naturals n’hi pot haver de moltes característiques.
2. Pactes antinaturals. És molt fàcil d’entendre. És un pacte antinatural, per exemple, el fet entre la CUP i el PP. O un pacte entre un partit independentista i un d’espanyolista. És un pacte antinatural fer tot el contrari del que s’ha dit en la campanya. Dir que mai es pactarà amb tal partit o tal altre, i després fer-ho. És antinatural i antidemocràtic. A més, seria un pacte absolutament inútil, ja que es bloquejarien mútuament. Seria un pacte, només, per obtenir el poder dels municipis. De fet, seria un frau electoral. Aquests pactes també es podrien anomenar pactes inútils.
3. Pactes immorals. Són aquells pactes que impedeixen que el que ha guanyat governi i que, a més a més, per aconseguir-ho pactin amb aquells partits que ens tenen reprimits, empresonats i econòmicament ofegats. Un pacte immoral és el que pot fer un partit independentista pactant amb socialistes, ciutadans o el PP per impedir que un altre partit independentista governi. Fer això és legal. Però per què dic que és immoral? Doncs perquè traeix la voluntat dels votants. Algú creu que cap votant d’un partit independentista està d’acord a pactar amb els repressors? No és immoral defensar la independència i lluitar per la República catalana i pactar amb els que ens empresonen i ens neguen el dret a l’autodeterminació? No és immoral trair tan obertament un procés, un moviment i una lluita per la llibertat de Catalunya només per tenir el poder municipal? No és immoral pactar amb els opressors per impedir que el soci de lluita i de la repressió governi? Això passaria si, per exemple, JxCat pactés amb els socialistes per no deixar governar ERC, que va guanyar les eleccions, o que ERC pactés amb els socialistes per no deixar governar JxCat, que també va guanyar les eleccions. El partit que faci això mereix la màxima reprovació dels ciutadans i la més ferma oposició. Haurem de retenir a la memòria aquesta traïció per no votar-los mai més i, fins i tot, fer que el seu mandat els sigui impossible.