Tribuna
La trituradora
La trituradora ha funcionat, per dir-ho ras i curt. I això significa que ara, tots nosaltres, que tenim la legítima pretensió de saber en quin país vivim i quines prioritats assumeixen els diferents grups polítics que hem votat a les urnes, ens hem de posar de nou a aprendre –o reaprendre– a llegir de la mateixa manera que ho vam fer quan érem infants.
Passa el temps i la qüestió política està cada vegada més embolicada i no es veu, francament, per on es podria començar a estirar el fil per a descabdellar la troca. Són molts els elements que estan condicionant el nostre futur i que no ens fan pas albirar una solució fàcil. Hi ha persones tancades a la presó a l’espera de la sentència judicial, d’altres que van fugir a Europa i des d’allí marquen també els camins a seguir, i en els ajuntaments s’ha produït una àmplia gamma de pactes, que no sempre han estat comprensibles per a la ciutadania o, el que és encara més significatiu, que en alguns municipis s’han donat per correctes i en d’altres han estat considerats com a intolerables traïcions. Es fa difícil, realment, saber en quin punt ens trobem i cap on es poden orientar els afers polítics perquè acabin beneficiant el conjunt de la població.
Població que, d’altra banda, i els sondejos d’opinió ho ben detecten, no deixa de sentir preocupació davant la necessitat de resoldre el seu dia a dia carregat de dificultats, com ara la feina precària, els sous que no treuen de pobre, el risc d’exclusió social, l’accés a l’habitatge i tot un munt de qüestions que demanden accions fermes de part dels governs, ja sigui el de la Generalitat, ja siguin les administracions locals. Hi ha un munt de problemàtiques socials que resten tapades per la polèmica partidista, sempre encesa, que es menja la major part de l’espai informatiu.
Són temps, com he dit abans, que ens obliguen a començar a llegir i a escriure de nou, a entendre les bases d’una societat tan complexa com la nostra, perquè hem acabat una època i en comencem una de nova, on no està tan clar quins son els bons i quins els dolents. Per posar un exemple que m’és proper, a la meva ciutat, Sant Cugat del Vallès, la CUP treballarà al costat del PSC i d’ERC. I això està molt bé, tots plegats han tingut la voluntat d’aparcar diferències –que en alguns aspectes són enormes– pel bé comú. Esperem que els resultats d’aquesta trituradora que ens ha fet patir a tots ens serveixi per escoltar millor els respectius criteris i per aprendre a dialogar.