10-N

Entretinguts com estem a Catalunya amb les discrepàncies entre els socis de govern, podria ser que ens passés per alt el tip de riure aquest que és el govern espanyol. És innegable que en l’executiu català hi ha discrepàncies (ara sobre la data i qui té la facultat de convocar eleccions), però riu-te’n, de la cultura de la coalició que hi ha a Espanya. Mentre que a Catalunya fa anys que, en això de la cultura de coalició, ens hi estem entrenant amb més o menys encert (tampoc és que el govern tripartit acabés gaire bé), el cert és que a Espanya, de cultura de coalició en tenen zero. Cero patatero, que dirien ells. L’exemple més clar, tot aquest joc dels despropòsits de la presumpta negociació entre el PSOE i Podem. Com que la cultura democràtica que hi ha a Espanya és la que és, i com que entenen que un pacte de govern és una cessió, una renúncia, una derrota i no sé quantes coses més, les negociacions van com van. Els pactes, a Espanya, són sinònim de derrota; no pas d’unir esforços i de treballar junts. I com que no en saben, d’entendre’s (només, és clar, quan és per anar a la contra, com amb el 155), tots actuen com si tinguessin la possessió de la veritat i sense ni intentar posar-se a la pell de l’altre, que és el que toca fer en aquests casos i en qualsevol negociació. És per això que Pedro Sánchez actua com si tingués majoria absoluta i l’encàrrec personal de salvar la unitat d’Espanya. Des d’aquest punt de vista, és un irresponsable. Perquè qui té la responsabilitat de fer govern és, sobretot, ell. I qui té la responsabilitat de resoldre els conflictes que afecten Espanya (i l’encaix de Catalunya n’és un) és sobretot ell. I no només no els resol, sinó que els fa més grans. En la majoria de governs europeus, perdudes les majories absolutes, ens hem acostumat a veure com al cap de pocs dies s’anuncien governs de coalició. A Espanya, no. A Espanya el que hi ha és un espectacle lamentable, un intent de Sánchez de fer passar l’oposició per l’adreçador (fent xantatge moral a Ciutadans i al PP perquè s’abstinguin “per responsabilitat”), un intent de desprestigiar els qui haurien de ser els seus socis naturals i una amenaça d’anar a noves eleccions el 10-N com si fos el més normal del món. En això, també som diferents.