Diputacions i consells

De les quatre diputacions catalanes, el pacte entre JxCAT i ERC s’ha portat a terme en tres: Girona, Tarragona i Lleida. A Barcelona, per a sorpresa de tothom, –fins i tot pel president Torra—, JxCat ha pactat amb el PSC-PSOE quan podria haver-ho fet perfectament amb ERC. Tothom sabia que els Comuns es votarien a ells mateixos, per tant, els 16 vots d’ERC i els 7 de JxCat, més el de Tot per Terrassa feien 24 vots. Un més dels que feia JxCat amb els socialistes. Malgrat tot, però, van preferir fer presidenta de la Diputació Núria Marín que el candidat d’ERC. Encara veig la cara de Neus Munté i Ferran Mascarell anant a votar amb el cap cot i portant la papereta de la socialista. Era una cara de pena i de resignació. De fet, una cara de vergonya. El pacte el van signar el PDeCAT i els socialistes, no pas JxCat. La lluita en l’espai postconvergent cada dia es fa més palès. Ningú no sap qui realment mana. És una olla de grills.

En els consells comarcals qui és el soci preferent de JxCat és el PSC. Segons El Punt Avui, JxCat ha pactat en 12 consells amb el PSC, en 9 amb ERC i en 2 amb independents i la CUP. ERC ha pactat en 4 consells amb la CUP i independents, en 3 amb el PSC i en 2 amb JxCat i el PSC. Això fa que JxCat tingui 19 presidents comarcals, per davant d’ERC, que en té 16, i el PSC, que en té 4. No podem oblidar que ERC va guanyar les eleccions municipals, amb 818.628 vots. Davant JxCat, amb 536.287. Com és que guanyant les eleccions tingui menys presidents comarcals i menys governs? Doncs molt clar: ERC és el partit que competeix amb el PSC a l’àrea metropolitana de Barcelona. JxCat és pràcticament irrellevant. I el mateix passa a comarques: ERC és el competidor, i moltes vegades guanyador, enfront de JxCat. Per tant, és l’enemic a batre. Per això es posen d’acord a Barcelona i en tants consells comarcals JxCat i el PSC. ERC és el seu adversari. Per tant, com menys poder institucional tingui ERC, millor, tant per al PSC com per a JxCat. Aquesta és la raó principal de l’entesa entre aquests dos partits. Des de la perspectiva independentista, tot això és pura vergonya. Es confirma el que vaig dir en la crònica anterior: ha tornat Convergència.

Al Consell de la Selva, s’ha fet efectiu el pacte que es volia fer a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners. JxCat ha pactat amb els independents i amb el PSC, deixant fora ERC. Una nova vergonya. I parlant de vergonya, encara ho és més que el president del Consell, Salvador Balliu, i el vicepresident, Pere Garriga, que són alcaldes de Caldes de Malavella i Arbúcies, respectivament, tinguin dedicació exclusiva al Consell amb sous de 58.372 i 48.500 anuals. Només em pregunto: si tenen dedicació exclusiva al Consell, és que no fan d’alcaldes?