Espinacs supremacistes

Fins fa dues setmanes, la Sarah i en Doug venien espinacs, enciams, bledes, col verda, pastanagues i ortigues en una parada del mercat dels pagesos on vaig cada dissabte a Indiana. Són una parella de neorurals típics d’aquests que van tenir una joventut salvatge i que més endavant van anar a viure al camp perquè el treball de la terra els protegís dels dimonis interiors i de la intempèrie del món exterior. Jo cada dissabte parlava una estona amb en Doug. Tot i que no tocava ni quarts ni hores i deia coses com que la Terra és massa plena de gent o que s’està preparant una guerra final, ens enteníem a un nivell bàsic. Compartíem la inquietud per entendre el món on vivim, amb la diferència que jo tinc les eines intel·lectuals i materials per entendre’l, i ell no. Però això s’ha acabat perquè un grup d’estudiants i professors de la universitat van iniciar un boicot contra la seva parada després que es descobrís que la Sarah formava part d’un grup de supremacistes blancs que es diu Identity Evropa. Els estudiants es van manifestar a davant de la parada i la policia fins i tot va detenir una professora d’història afroamericana, Cara Caddoo, que protestava en una zona no permesa. Com a venjança, el dissabte següent un grup de neonazis es van presentar amb armes al mercat, de manera que aquell espai harmoniós es va convertir de cop en el possible escenari d’un tiroteig. Per això l’Ajuntament ha decidit suspendre el mercat fins que es calmin els ànims.

Ara tinc un dilema devastador. Si la Sarah i en Doug tornen a venir, què he de fer? Comprar-los les hortalisses, que a més són de les més tendres i gustoses del mercat, o fer veure que no els conec? Evidentment, la ideologia dels supremacistes blancs em sembla repulsiva. Però, per altra banda, és tan fàcil condemnar les seves fantasies identitàries des de la posició privilegiada de la universitat. La professora Caddoo cobra 78.312 dòlars l’any i, en canvi, en Doug m’explica el fred que passen a l’hivern perquè només tenen una estufa de carbó. A més, ells fan l’escolarització dels seus tres nens a casa, perquè, segons diu la Sarah en un blog que ara s’ha difós, no creuen en l’educació políticament correcta. Però, és clar, segurament canviaria d’opinió si es pogués permetre pagar tranquil·lament els materials escolars o les excursions amb la classe.

Crec que ja sé què faré. Ja anava al mercat aviat, però a partir d’ara hi aniré tan bon punt obrin, a les vuit. Així, amb una mica de sort encara no hauran arribat ni els neonazis armats ni els companys progressistes de la universitat, i ningú no veurà si els continuo comprant aquests espinacs que, tan sols posant-hi un raig d’oli i sal, ja es fonen a la boca.