Tribuna
Urnes de país
D’aquí a tres dies, farà dos anys que vam generar una immensa cadena de confiança: des de la llunyania del plàstic xinès, els milers d’urnes encarregades per la societat civil van sortir de la Maternitat d’Elna i es van estendre per tot el país vehiculades per milers de braços anònims i invisibles.
El Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya del Nord enguany ha posat en marxa un projecte que aquests dies es pot veure a les Terres de l’Ebre, amb l’objectiu de fer memòria, denúncia i homenatge als fets de l’1 d’octubre, quan el poble català es va unir de manera inequívoca per poder expressar el seu desig de llibertat. I ho fa a través de l’exposició 55 Urnes per la Llibertat, en què es mostra el treball d’una cinquantena d’artistes de Catalunya, de diferents tendències, diferents generacions, tots ells amb una creació que permet expressar el seu compromís amb una societat que afirma pacíficament des de fa anys la seva voluntat de viure dignament com a país. L’art fa visible el crit i el compromís. El crit expressat per mans creatives que volen reflectir el pensament, el desig de tot un poble. El compromís manifestat sobrerament per tota una cadena humana que defensa com un dret inalienable el dret de vot, la llibertat d’expressió i sobretot el dret de tots els pobles del món a autodeterminar-se.
Però no tan sols d’art viu l’home. Una majoria de catalans viu també de la necessitat d’unir-se a un projecte comú, clarament manifestat des de la sentència del Constitucional del 2010, i que ha repetit i repetit la proclama de la unitat sense la rèmora del partidisme. Si realment volem la independència del nostre país, hem d’anar més enllà dels òrgans encotilladors dels partits, hem de ser convincents, i això passa per una cadena d’estratègies i de confiances. ¿N’hi ha prou amb un sol dia de vaga? Segurament que no, perquè només seran petites pessigolles a les arques de l’Estat. ¿I què us sembla una setmana? Tenim presos polítics i exiliats que s’han compromès fidelment amb el poble i s’han sacrificat amb cos i ànima, i ara és el poble que ha de respondre amb un petit sacrifici. No els podem decebre.
Una altra estratègia és adherir-se a la campanya de l’ANC Eines de País, un conjunt d’iniciatives que tenen com a objectiu principal apoderar la societat catalana, mitjançant la presa de decisions de consum quotidià; és a dir, cercar una realitat econòmica desvinculada de l’Íbex 35 i dels poders polítics de l’Estat espanyol i afavorir així un teixit productiu català pròsper per si mateix. Tenim dues opcions: o seguim pagant a l’Estat sense que el nostre esforç i la nostra creativitat es vegin compensades en no res, o paguem al nostre propi Estat per tal de tenir una línia directa, efectiva i engrescadora directament proporcional a la nostra productivitat. Ara que som menys ingenus, toca activar plans B, plans que van néixer a les urnes i que ara s’han d’activar amb eines i urnes de país.