El factor sorpresa

Poc després que la ministra de Defensa, Margarita Robles, declarés que “la Legión representa lo mejor de la historia de España”, als informatius de TVC exposaven el mostrari de la temporada tardor-hivern amb què els Mossos d’Esquadra es preparen per reprimir (perdó, per actuar a) les concentracions de reacció contra la sentència judicial de l’1-O. ¿Què pot haver passat perquè un braç militar que exalta la mort sigui subratllat com a model social per un govern de (pretesos) valors democràtics? ¿Què pot haver passat perquè un informatiu de TVC desplegui una notícia en què, d’una manera enganyosament asèptica, apareix el sotscap de la Comissaria General de Recursos Operatius dels Mossos d’Esquadra, Miquel Hueso, declamant les excel·lències de l’ús del gas pebre “per als temps que venen”; i en què apareix també un policia de SAP-Fepol, Toni Castejón, lamentant que es facin públiques “aquestes mesures”, ja que amb el seu anunci “perds el factor sorpresa”. Sí: per factors sorpresa estem! I encara més després de les detencions de dilluns.

A finals dels noranta del segle passat, Robert Proctor, professor d’història de la ciència i la tecnologia a la Universitat de Stanford, va encunyar el neologisme agnotologia per delimitar un objecte d’estudi molt necessari: l’anàlisi de la ignorància deliberada, el pes decisiu del dubte culturalment induït, la incidència de l’obscurantisme informatiu, sovint dissimulat amb tones d’informació irrellevant. No cal dir que l’agnotologia hauria de ser assignatura obligatòria a totes les universitats, i un punt del codi deontològic de totes les professions. Estem assistint a un màster accelerat de la ignorància, on la mort, la repressió i el totalitarisme liquiden la democràcia i l’examen crític de la realitat.