Parlem?

La plataforma fantasma autoanomenada Parlem? convoca demà a les dotze una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per demanar “diàleg i convivència”. És el segon cop que apareixen, ja que ho van fer per primera vegada durant el mes d’octubre del 2017 amb la clara intenció d’aturar la declaració d’independència que s’havia de desprendre del referèndum de l’1 d’Octubre. No n’havíem tingut cap notícia abans, quan l’independentisme es va veure abocat a impulsar un referèndum unilateral perquè –tal com va dir Oriol Junqueras durant l’infame judici al Tribunal Suprem– “la cadira de davant sempre estava buida”. No hi eren els de Parlem? quan es tractava de fer que Mariano Rajoy s’assegués a dialogar per donar una sortida política a la demanda d’una majoria de catalans. No en vam sentir parlar més després, un cop aplicat l’article 155 i havent empresonat els líders polítics catalans. No sabem on s’havien fotut quan Gabriel Rufián estenia la mà a Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats i aquest preferia llançar-se a unes noves eleccions abans que intercanviar qualsevol paraula amb l’independentisme català. Estaven totalment desapareguts en les protestes contra una sentència que imposa penes de fins a tretze anys de presó a uns polítics pel sol fet d’haver fet política. S’ha de tenir uns collons com pinyes per tornar a sortir amb la bandereta blanca, tot fent-se l’equànime i el ponderat, a cercar el contrast amb una indignació més que comprensible. S’ha de tenir una barra quilomètrica per anar a fer el xou davant de la Generalitat de Catalunya quan a La Moncloa hi ha un president que es vanagloria de no despenjar el telèfon, com si això no fos una irresponsabilitat i un símptoma d’una altivesa lamentable. Si volen exigir diàleg, no cal que es prenguin la molèstia de carretejar la pancarta amunt i avall: que la despleguin a les seus del PSOE del carrer Nicaragua de Barcelona i del carrer Ferraz de Madrid. Encarada cap endins.