opinió

Contra la impunitat del franquisme

Si permetem ara que jutgin Garzón per investigar els crims del franquisme estarem obrint camí a una involució de les llibertats i de la democràcia

Ara és també el moment de sortir de nou al carrer en defensa de la nostra dignitat com a persones i com a poble

Al'entorn del processament del jutge Garzón pel Tribunal Suprem, aquells que vàrem patir en carn pròpia els crims de franquisme hi tenim alguna cosa a dir. Perquè a algú potser li sembli que aquesta petita democràcia i llibertat que tenim ha baixat del cel, o ens l'han regalat la divina providència o «su excelencia el caudillo»...

Durant 40 anys centenars de milers de persones varen donar la joventut i la vida per una societat més lliure i digna. Ara tenim el que tenim, i tindrem el que tindrem si no som capaços de defensar el que tant sofriment va costar aconseguir.

L'any 1969 la policia franquista em va detenir juntament amb d'altres companys, em va torturar durant 4 dies i 4 nits, i un suposat òrgan judicial anomenat Tribunal de Orden Público creat a dit pel dictador Franco em va condemnar a 8 anys de presó pels delictes d'associació i propaganda il·legals... Si els meus torturadors i els seus caps encara són vius sabran el que és el potro, el triangle, el ruedo, la catifa de bales o la llei de fugues... Ho podria descriure bastant bé. I això no és res comparat amb els milers de desapareguts, enterrats a les cunetes, els camions carregats de gent innocent sortint de les presons per ser afusellats a la matinada, els milers d'exiliats per tota la vida, expropiats i humiliats durant la postguerra... horrors que no tenen res a envejar als perpetrats per les dictadures de Videla i Pinochet (per cert jutjats en part a instàncies del jutge Garzón).

L'amnistia de 1977 ens va atorgar un suposat perdó... per crims no comesos. I per això moltes persones no ens vàrem acollir a una llei feta per legitimar la impunitat i posar punt i final als crims de l'Estat franquista. Una llei que no va contemplar cap reparació moral ni jurídica envers les víctimes de la barbàrie; que va ser tutelada i atorgada per l'Estat franquista (la Constitució es va votar l'any 1978), i que va mantenir en els seus llocs els torturadors, els jutges prevaricadors d'ofici del TOP i de tots els tribunals franquistes, els sicaris de les presons i els militars colpistes, que fins avui han continuat vivint de l'erari públic o fins i tot han estat condecorats –com el general Galindo, el botxí d'Intxaurrondo.

Un Estat repressor de qualsevol idea diferent a les del glorioso Movimiento Nacional (partit únic falangista inspirat en Hitler i Mussolini, com el que ara acusa Garzón); que impedia per la força qualsevol reunió de persones (recordem els 5 morts de Vitòria l'any 1976 per estar reunits pacíficament en una església, encara sense cap reparació per l'actual Estat i amb el principal responsable –Manuel Fraga Iribarne–, vell i cobrant de l'erari públic). Que tirotejava i apallissava la gent per fer vaga o per repartir fulls a la porta d'una empresa o del metro...

Per si a algú se l'ha oblidat, això és terrorisme d'estat, delicte encara no jutjat ni prescrit, com no prescriuen els delictes de lesa humanitat segons el dret internacional. Però aquí sí, aquí tenim uns senyors del Tribunal Suprem que es permeten jutjar a instàncies d'organitzacions feixistes els que gosen obrir les fosses on varen ser llançades milers de persones innocents; uns senyors que ens estan dient que aquells crims i els criminals que els varen perpetrar són intocables, i que les víctimes, simplement, han de ser oblidades... Recordem, de passada, que varen ser els nazis els qui van lliurar a Franco el president Companys perquè l'assassinessin, i que l'actual Estat espanyol encara no ha tingut la decència d'anul·lar aquella sentència indigna.

Si permetem ara que jutgin Garzón per investigar els crims del franquisme estarem obrint camí a una involució de les llibertats i de la democràcia que tant va costar aconseguir. I a un nou autoritarisme protector de la corrupció, perquè injustícia, manca de llibertat i corrupció sempre van juntes. I és que el judici a Garzón és també un intent de protegir els Correa i altres presumptes del cas Gürtel, encausats per ell, i ben protegits pel PP... I un càstig exemplar perquè la resta de jutges no s'atreveixin a furgar on no toca, tant del passat com del present.

Parlem ben alt i clar: per fer justícia, abans de res hem d'identificar i recordar les víctimes i els botxins. L'única veritable reparació ha de ser moral i jurídica, i només pot significar l'anul·lació completa i pública de les condemnes i dels judicis il·legítims fets a gent innocent per un Estat dictatorial i terrorista.

Si no és així, el feixisme continuarà viu, incrustat en l'aparell d'un Estat que mai no va depurar les seves institucions dels ideòlegs i executors de crims execrables, ara covats pel PP (que per cert mai no ha condemnat el franquisme) i per un sector de la judicatura. Mentre a l'Argentina i a Xile es condemnen genocides, aquí contemplem l'espectacle inconcebible d'una justícia acusant els defensors de les víctimes i emparant l'oblit del genocidi. Per això, ara és també el moment de sortir de nou al carrer en defensa de la nostra dignitat com a persones i com a poble. Serem capaços de fer-ho?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.