L’independentisme ha guanyat

Es miri com es miri, a Catalunya els partits independentistes han guanyat de forma clara. Si sumem els vots obtinguts pels unionistes (PSC-PSOE, PP, VOX, Cs) donen 1.536.34. En canvi, els vots de JxCat, ERC i la CUP sumen 1.641.951. La diferència és de 100.000 vots a favor dels partits independentistes. En tant per cent, el bloc independentista ha obtingut el 42,8% i els unionistes, el 39,8%, 3 punts de diferència, i això en unes eleccions al regne d’Espanya. En el recompte, com es pot veure, no hi hem posat els comuns, ni en una suma ni en l’altra. Com que no es defineixen clarament, allò lògic és prescindir-ne. El que sí podem afirmar és que els partits que defensen el dret a decidir i que volen que a Catalunya es pugui fer un referèndum pactat sumen el 57% dels vots totals. Una àmplia majoria ciutadana. Dir el contrari és mentir obertament. Dins el món independentista, destaquem la victòria d’ERC, que supera en més de 350.000 vots JxCat.

A les comarques de Girona, la victòria independentista és més que significativa: sumen el 60% dels vots emesos. Tampoc hi comptem Podem. I, de nou, ERC torna a guanyar, encara que aquí és amb molt poca diferència, sobre JxCat.

L’ independentisme, però, té un problema, a més de la unitat estratègica i el full de ruta compartit: la manca d’implantació a l’àrea metropolitana i a tot el cinturó de Barcelona. I aquest problema de l’independentisme es fa més palès a JxCat. Es fa molt difícil assumir la independència quan en poblacions importants no arriba de lluny al 10% dels vots i, en moltes, ni al 5%, com ara a Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet, Cornellà, Sant Vicenç dels Horts... Aquestes dades ens haurien de fer reflexionar a tots, però especialment JxCat. Per què, fa 8 o 10 anys, ERC no arribava enlloc de l’àrea metropolitana al 5% i ara està més o menys al 15%, i en ciutats com ara Badalona, Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi i Mataró s’acosta al 20% dels vots? Per cert, dels 16 senadors que s’han escollit a tot Catalunya, 11 són d’ERC, 4 de JxCat i 1 dels socialistes. Victòria clara de l’independentisme.

Si l’Estat espanyol fos, simplement, democràtic, hauria de llegir aquests resultats i veure que a Catalunya no hi ha cap problema de convivència. Ni cap trencament social. El que hi ha és un problema polític. I aquest problema no se soluciona empresonant els polítics, amb judicis trampa, amb exiliats ni amb repressió i més repressió. Aquest problema se soluciona parlant, dialogant i arribant a pactes. Tallar carreteres, cremar contenidors... no agrada a ningú. Però hem de mirar les causes, i aquestes no són altres que la manca de reconeixement de la nació catalana i el seu dret a l’autodeterminació. Acusar l’independentisme de terrorisme per cremar contenidors o tallar carreteres és un abús legal, per no dir prevaricació, de la fiscalia i de l’Audiencia Nacional.