I no passarà res

No sabia si posar un interrogant al final del títol de l’article d’avui. Però he optat per treure’l perquè em sembla que tots en sabem la resposta i que podia canviar la fórmula interrogativa per una d’afirmativa. Els parlo, és clar, de l’informe que ahir va fer públic Amnistia Internacional, que no és pas una organització qualsevol, sobre la sentència de l’1-O. Demolidor. De principi a final. Un mes després d’haver-se fet pública la sentència (i després que experts seus assistissin a les sessions del judici), Amnistia Internacional fa servir qualificatius com desproporcionada, perillosa o excessiva per referir-se a la sentència, i alerta que el cas dels dos Jordis, de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart, és un greu precedent i “una amenaça als drets i llibertats d’expressió i reunió pacífica”. I no s’atura aquí. En relació amb els altres condemnats, que són uns quants i compleixen presó, posa molt en dubte que ho haguessin de ser per sedició. Els magistrats del Suprem, assegura AI, van fer “una interpretació excessivament àmplia i perillosa” d’aquest delicte. En definitiva, que em sembla que Amnistia Internacional pensa com vostè i jo, i probablement com molts catalans i espanyols no independentistes que també consideren excessivament dura la condemna. Amnistia la troba tan dura i desproporcionada que fins i tot ha demanat que els Jordis surtin en llibertat, cosa que em sembla que aquesta ONG internacional no fa pas cada dia amb els casos que analitza. No és pas menor, que Amnistia hagi dit públicament una cosa que per a molts de nosaltres és una obvietat, que és que les condemnes –totes però sobretot les dels Jordis– són excessives i desproporcionades. “Es vol atemorir la societat restringint indegudament els drets humans”, va concloure Daniel Joloy, assessor legal d’Amnistia. O el que és el mateix i que també sabíem: que la condemna va molt més enllà dels mateixos condemnats. Vist tot plegat, vista la contundència de l’informe d’Amnistia, no passarà res? Doncs no. No passarà res. Per això he tret l’interrogant que volia posar al títol.