‘Isabel Cinc Hores’

Dissabte 7 de desembre, a l’auditori municipal de Santa Coloma de Farners, l’actriu Carme Sansa ens va fer una lliçó d’història i d’interpretació artística. L’ hora exacta que va durar l’obra classe (de fet, representa que fa una classe a nens de la segona meitat del segle XIX) és un constant descobrir els fets i personatges més propers de la nostra història. Unes persones i esdeveniments que ens han amagat, conscientment, podríem dir amb mala fe. Mai no havia sentit a parlar d’Isabel Vila, de Llagostera, de Pere Caimó, de Sant Feliu de Guíxols, del Foc de la Bisbal… Mai a la universitat, ni en els diaris de tirada nacional (de Catalunya), ni menys en els d’Espanya, aquests noms i fets havien sortit. Sembla com si ens volguessin fer creure que no tenim història, que som un poble sumís. I no és així. Uns dels períodes més foscos de la nostra història és el segle XIX, entrat ja el segon segle de domini borbònic.

En la representació, Toni Strubell descriu el moment com un forat negre. Però és un segle ple de respostes del poble català a la tirania i l’explotació de l’home per l’home. I entre tanta foscor, emergeixen figures com ara la d’Isabel Vila, la primera sindicalista catalana, que va fer front al poder establert en un temps en què s’havia dit que cap dona podia destacar socialment. Ella, però, va liderar la gran lluita contra el treball infantil i l’explotació de nens a les fàbriques i als tallers de la indústria surera, va aconseguir que només treballessin cinc hores –d’aquí el sobrenom d’Isabel Cinc Hores– i també va crear dos sindicats a Llagostera, associats ambdós a la primera Internacional, i va ser considerada la primera sindicalista catalana.

També, en aquest mateix temps, va emergir la figura de Pere Caimó, nascut el 1819, ara fa exactament 200 anys. Malgrat haver viscut gran part de la joventut a Puerto Rico, va ser escollit per liderar el moviment republicà i social a Sant Feliu de Guíxols i va ser el diputat més votat per la seva demarcació a les Corts de Madrid. Diverses vegades empresonat i condemnat, va haver d’exiliar-se. L’ any 1869, va protagonitzar un gran aixecament republicà arribant a portar el que va qualificar com a gran exèrcit de tapers del suro a declarar la República a Girona.

La classe teatre de Carme Sansa continua amb el Foc de la Bisbal. Va ser la insurrecció armada més contundent i llegendària del segle XIX a Girona. Es va produir el 6 d’octubre del 1869 i el van protagonitzar els republicans federals liderats per Pere Caimó, que es van aixecar contra el govern espanyol perquè no havia materialitzat ni la república ni havia millorat les condicions dels treballadors que havia promès la revolució de Prim; en canvi, Prim havia permès l’exportació del suro cru, cosa que amenaçava tota la indústria surera de la zona. Aquesta és la raó de la revolta armada de la Bisbal, anomenada el Foc de la Bisbal.

Tota aquesta història de les nostres comarques de la segona meitat del segle XIX l’hem d’agrair als estudis i aportacions de Jordi Frigola, Àngel Jiménez (Àngel, una abraçada) i Josep Clara.