Keep calm
Victòria abans de començar
La convocatòria de Tsunami Democràtic ja havia triomfat abans de la mobilització d’ahir. Havia guanyat per golejada sense baixar de l’autocar. Què dic, sense baixar de l’autocar; abans de pujar-hi. La victòria es comença a forjar el mateix dia que Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional, exdirigent de Fuerza Nueva i admirador declarat de VOX, pressiona i aconsegueix que s’ajorni el clàssic, que s’havia de jugar el 26 d’octubre. D’aleshores ençà, la repercussió mediàtica de la preparació de la protesta ha estat tan important com la mateixa protesta. De fet, ho ha estat més. Mai com ahir la prèvia d’un partit o d’una manifestació havien estat tan transcendents. Malgrat que no va acabar de complir tots els seus objectius durant el partit, Tsunami va tornar a demostrar una capacitat de mobilització i d’organització que supera les previsions d’un Estat que ho ha fiat tot a l’amenaça i a la repressió. Els “molt eficaços” serveis d’intel·ligència i d’informació, el CNI que brandava el ministre Grande-Marlaska fa dos mesos per assegurar que sabrien qui hi ha darrere el moviment, per dur-los a la presó, és clar, no han aturat la tercera onada de protestes després de la sentència del Suprem. Perquè ja està bé que Sánchez s’hagi dignat a trucar Torra i que el to bèl·lic preelectoral es rebaixi a mesura que s’albira una possible investidura, però les 2.510 víctimes causades per la repressió de l’Estat a l’independentisme català des del tardor del 2017 hi són, com ens mostrava Òmnium Cultural. La pacífica exhibició de les més de 100.00 cartolines amb la inscripció “Spain, Sit and Talk! Drets. Llibertat. Autodeterminació” no hauria requerit el desplegament policial sense precedents que va fortificar el Camp Nou, però al capdavall també va col·laborar a donar rellevància a l’esdeveniment. El clàssic és història, però la lliga continua i avui ja es juga un altre partit, menys mediàtic però més important, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Hi estarem atents.