la crònica
Reflexions ‘post festum’
1Per què enraonar, parlar, dialogar i tornar a parlar, enraonar i dialogar és una traïció? Per què asseure’s a una taula per poder parlar de tot dins el marc jurídic (això és el que diu el pacte PSOE-ERC, no pas de la Constitució) és ser autonomista, botifler...? Per què fer asseure en una taula el teu rival, el teu enemic, aquell que t’ha empresonat i que et vol silenciar és dolent? Per què obrir portes, mirar als ulls el teu opressor, intentar negociar el que fins ara mai han volgut negociar i parlar és tan dolent i s’ha de rebutjar? Fins a quin punt d’esquizofrènia hem arribat que, els que fins ara parlaven de dialogar i dialogar, ara diuen que no servirà de res? Senzillament no ho entenc, i segurament molts ciutadans tampoc.
2. Tothom sap que la taula de diàleg que s’ha pactat té moltes i moltes possibilitats de no arribar a cap fi. Les possibilitats d’èxit són molt limitades. Però, no s’ha d’ intentar? Tan dolent és intentar-ho? Sabem que els que seuran a la taula no tenen cap, o molt poca, intenció d’arribar a acords acceptables. Sabem que la taula de diàleg l’accepten per pura necessitat. Forçant-los, encara que no ho vulguin, a parlar i negociar és fer un mal a l’independentisme? Perquè no confiem en l’adversari o enemic no hem d’intentar fer-lo canviar, encara que només sigui perquè ho necessitem? Continuo sense entendre res.
3. Tots els que critiquen aferrissadament o més soterradament l’acord ERC-PSOE, que només és un acord per a la investidura, per què no aporten una solució o un plantejament que no sigui res més que estar en contra? Per què només diuen no? És que volen que hi hagi noves eleccions i guanyin el PP i Vox? És que prefereixen la teoria que com pitjor millor? Com es pot criticar tan obertament un pacte que aporta una “possible” solució encara que tothom reconeix la seva dificultat?
4. Que els que proposen enraonar i parlar tinguin el seu president a la presó, de forma injusta i il·legal, no fa pensar a ningú? Per què Junqueras avui aconsella parlar i dialogar? Acusar de traïdors els que estan empresonats per haver donar la paraula al poble i ara demanen que es dialogui, és senzillament injust, pervers i d’una malèvola intencionalitat electoral.
5. Imaginem per un moment que el resultat de les eleccions espanyoles hagués donat a JxCat 13 diputats i a ERC, 8. És pura imaginació. Estic segur que, en aquesta situació, JxCat hauria fet el mateix, això és pactar una taula de negociació perquè aquesta era l’única possibilitat. I, aleshores, aquest pacte avalat per Puigdemont i Torra hauria estat el pacte millor possible. Crec de veritat que el pacte signat per ERC i beneït per Junqueras l’hauria fet JxCat. Que tots els que ara el critiquen el defensarien amb dents i ungles. És la trista realitat en la qual es mou l’independentisme.