A la tres
El calvari
Sant tornem-hi. Ahir li va tocar el torn al major Trapero. En aquest procés de desjudicialització de la política en què hem entrat després de l’acord PSOE-Podemos-ERC (sí, és una ironia), ahir Trapero (i Pere Soler, i Cèsar Puig, i Teresa Laplana) es va asseure al banc dels acusats. Una vergonya. Una vergonya tot plegat. I ja em perdonarà la classe política i periodística d’aquest país si la gran discussió d’ahir era (com ho va ser en alguns casos i en algunes tertúlies) si Trapero havia de ser jutjat a l’Audiencia Nacional o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. O si la fiscalia canviaria ahir –o s’esperarà al final del judici– l’acusació de rebel·lió per la de sedició. Mare de déu. A veure si ara resultarà que li fan un favor, canviant rebel·lió per sedició, i que tots plegats ho haurem d’aplaudir. La condemna, a Trapero (i a Pere Soler, i a Cèsar Puig, i a Teresa Laplana), ja la hi estan aplicant fa temps. El calvari pel qual els estan fent passar (perquè això ha de ser un calvari, posin-se en el seu lloc) ja és un càstig exagerat. I una venjança. I, vostès ja ho saben, ni hi ha rebel·lió, ni hi ha sedició, ni hi ha res de res. Ni hi hauria d’haver presos polítics (i d’això ja se n’han encarregat de dir-ho els tribunals belgues, alemanys i escocesos) ni mai hauria d’haver començat aquest judici a l’Audiencia. Van sentir vostès ahir l’interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballlo? Quin to, quina mala bava i quines ganes de buscar tres peus al gat. Com els trien aquests senyors, que són tots del mateix patró? Sentint algunes de les acusacions (una rèplica en l’estil i en la forma de les que ja vàrem sentir actuar al judici de l’1-O al Suprem, quin déjà-vu!), em pregunto què pretenien que fessin els Mossos, aquell 20-S i l’1-O. Carregar contra la gent? Repartir llenya a tort i a dret? O jo visc en un altre planeta (cosa que ja no descarto, sentint segons qui) o a mi em sembla que Trapero i els seus aquells dies el que van aplicar és sentit comú. I que els que haurien d’estar asseguts al banc dels acusats són uns altres.
PD. Gràcies a tots aquells qui els darrers dies s’han interessat pel meu retorn en aquest espai després d’uns dies d’absència. Sàpiguen que era jo qui els trobava a faltar a vostès.