Fer el ridícul

Ahir, tan important com les presències que hi va haver al Parlament de Catalunya, ho van ser les absències. Hi havia, ja ho saben vostès, sis dels presos polítics catalans –quina joia veure’ls– que anaven a explicar els efectes que per a aquest país ha tingut el 155, que és aquest article de la Constitució que un bon dia ens van aplicar i que encara no ha marxat del tot. Quina joia, deia, veure’ls, i quin respecte que em va fer sentir no només la seva veu sinó les seves reflexions. Per uns moments, observant-los asseguts a la sala del Parlament on es reunia la comissió d’investigació, em va semblar que el d’ahir era un dia normal. Però no. Va ser un miratge. No era un dia normal i al vespre ja eren tots a la presó. Qui digui que no el va impressionar la seva fermesa, la seva fortalesa, veure’ls allà, és que no és d’aquest món, que no té cap mena de sensibilitat o, és clar, que és de Ciutadans. Perquè el que va fer ahir Ciutadans em va semblar una vergonya. M’ho sembla també el que van fer els socialistes i els populars, que van decidir no participar-hi. Còmplices com van ser del 155 (ahir mateix el PSC encara insistia que “l’aplicació del 155 va ser imprescindible per restablir l’ordre constitucional” a Catalunya), populars i socialistes van optar per quedar-se a casa i estalviar-se veure’s cara a cara amb aquells qui ja porten més de dos anys a la presó. Hi tenen tot el dret. Ciutadans, en canvi, va optar pel que saben fer: la provocació. Quina insensibilitat, i quina inhumanitat, presentar-se a la comissió, fer un grapat de retrets i no quedar-se ni a escoltar les explicacions. Aquest és el respecte que els tenen? Junqueras, fi i irònic com és, li ho va retreure: “No s’esperen ni a la resposta? Se’n van ara que havíem començat a dialogar!”, li va deixar anar a Lorena Roldán quan abandonava la sala. I Turull va anar encara més enllà i els va tractar de “maleducats i covards”. Malauradament, em sembla que aquest és el llegat d’Arrimadas a Roldán, l’estratègia de la provocació. Ahir em sembla que no tocava. I que no només van fer el ridícul sinó que, em va semblar, encara en van marxar orgullosos.