Taula de diàleg i negociació?

Que el PSOE no és de fiar, això ho sap tothom. Que el PSOE ens ha aixecat la camisa moltes vegades és totalment cert. Que tant ERC com JxCat veuen molt difícil que es pugui arribar a algun acord mínimament acceptable per l’independentisme també és veritat. ERC creu, però, que s’ha d’intentar. JxCat pensa que no servirà per a res i per això posa una condició que sap que no serà acceptable: el relator mediador. Que el món postconvergent no vol la taula de diàleg i negociació és evident i per això va votar en contra de la investidura de Pedro Sánchez (la taula de diàleg és una imposició d’ERC). La decisió de JxCat de no facilitar la investidura també dona moltes raons al govern de PSOE-Podem per no fiar-se de JxCat. És, per tant, una desconfiança mútua. De fet, l’únic que vol la taula de diàleg i negociació és ERC. El PSOE l’accepta per força, ja que depèn dels vots d’ERC per fer qualsevol cosa, i JxCat l’accepta perquè no té cap més remei, però farà tot el possible per fer-la fracassar. Una altra cosa ben diferent seria que, els 13 vots d’ERC, els tingués JxCat. Llavors, la taula de diàleg i negociació seria una victòria. De l’independentisme de JxCat per obligar el sempre fals i mentider PSOE a asseure’s. Però, és clar, que això ho faci ERC és inacceptable. En aquesta situació començarà la taula de diàleg i negociació.

El molt honorable president Quim Torra exigeix un mediador relator. Diu que el Parlament ho ha votat. Per tant, s’ha de complir la voluntat parlamentària. I té raó. Però el que no diu el Parlament és quan hi ha d’haver el mediador relator. La taula, que començarà aquesta setmana, tindrà tres fases. La primera serà la taula de diàleg. Tant de temps sense parlar-se, serà bo que comencin parlant de tot. Han de parlar i parlar i de tot, sense cap exclusió. I en aquesta primera fase el relator no hi tindria cap sentit. Després del diàleg, ve la negociació, i a veure en què es posen d’acord. Aquí, segurament seria molt convenient el relator mediador. I, per últim, ve la fase dels pactes i què és allò que es posarà a votació de la ciutadania. I és en aquesta última fase en què es fa més necessari el mediador relator, no fos cas que alguns entenguessin el pacte d’una manera i els altres d’una altra. Per tant, és necessari el relator? Sí. Però no en la primera fase. En vista d’una situació tan complicada, difícil i plena d’obstacles per tots costats, es fa indispensable un mínim de sentit comú, paciència i realisme. No trenquem, abans de començar, les poques expectatives d’èxit.