A la tres
Aixecar-se de la taula
Aquest dimecres vinent, després d’un munt d’estira-i-arronses, els governs català i espanyol (o, millor dit, l’espanyol i el català, que la trobada és a Madrid) s’asseuran finalment a la taula de negociació. De fet, més que a negociar, si fem cas de la ministra Calvo, de moment el que faran és asseure’s a fer “una reflexió de diagnòstic”. Tant se val. La qüestió és que s’hi asseuran. I ara la pregunta és: fins quan? Quan hi haurà acords? Perquè, tant o més important que la figura del mediador, en què ja es veu que no es posaran d’acord, és el calendari. Sempre he sentit a dir que en una negociació (i esperem que aquesta taula s’hi converteixi algun dia) és molt complicat fer asseure totes les parts a parlar; però que, un cop assegut tothom, aixecar-se’n és tant o més complicat. Perquè qui s’aixequi corre el risc de passar com l’intransigent, l’insensat, l’irresponsable i tants d’altres adjectius que comencen per i. Per això penso que el calendari és molt important. Pedro Sánchez advertia l’altre dia que no cal que esperem resultats immediats, i que cal ser conscients que aquesta pot ser una negociació molt llarga i prolongada en el temps. Ai, ai, ai. Avui, en l’entrevista que publiquem amb el vicepresident Aragonès, en preguntar-li sobre els terminis d’aquesta negociació, és contundent: “El diàleg no es pot convertir en el dia de la marmota”, diu. I hi afegeix: “Però nosaltres tampoc ens hem d’aixecar de la taula.” En una taula a la qual els dos governs hi han arribat arrossegats per un pacte entre partits, el calendari s’intueix com un element fonamental. Ho deia divendres la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, en una entrevista a Ràdio 4: “Quan l’altra part digui que no reconeix el dret a l’autodeterminació, què farem?” Com que em trobo gent molt entusiasmada amb aquesta taula de negociació –o de diagnòstic– i no vull ser jo qui tiri aigua al vi (ara si ho poses en dubte, ni que sigui tímidament i com una simple reflexió, corres el risc de passar com un intolerant), m’esperaré a saber quin calendari i continguts han pactat. No fos cas que després de la primera trobada ja fóssim al dia de la marmota.