A la tres
I ara no els agrada la taula?
Ara resulta que tampoc els agrada la taula. El govern de la Generalitat, diuen que després d’un cap de setmana intens de negociacions entre els socis de govern, ha designat els negociadors que s’han d’asseure dimecres vinent a la taula (de diàleg?) amb el govern espanyol, i resulta que als socialistes no els agraden els noms que els han dit. Quin problema hi ha amb la taula? Si el govern català ha decidit que aquests són els interlocutors, ves a saber per quins motius (tot i que em sembla que la majoria d’ells es poden intuir), per què no li ha d’estar bé a l’altra part? O és que també els volien decidir ells? No es tractava de parlar? O, a banda de parlar només de segons què (que això ja es veu a venir), també es tracta de parlar només amb segons qui? La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va assegurar ahir que la delegació escollida pel govern català “és la que millor pot representar la ciutadania de Catalunya”, i va deixar anar: “No han dit que volen aquest diàleg? Doncs que es noti aquest dimecres i que no posin els noms com a excusa per no asseure’s.” Tota la raó. A La Moncloa, però, els noms no els agraden. Es veu que voldrien que tots fossin membres del govern, com els que ells han designat. Doncs no. Com deia el Departament de Presidència ahir de bon matí, la representació catalana ideal hauria d’haver estat integrada per Puigdemont, Junqueras, Sànchez i Rovira. A la part catalana, doncs, tampoc els ha agradat haver de designar aquests interlocutors. Però són els qui millor representen l’esperit de l’1-O, o perquè hi van ser o perquè en van ser testimonis d’excepció, alguns d’ells fins i tot amb alguna causa judicial oberta. Perquè d’això és del que haurien de parlar, de si un altre 1-O –acordat i a l’escocesa– és possible. Però no. La portaveu del PSC diu que està “decebuda” per la composició de la taula i el PSOE, per boca de Cristina Narbona, fins i tot ha donat a entendre que el govern català està incomplint el pacte amb ERC. Un diàleg ben estrany, aquest, si comença vetant o menystenint la composició que l’altra part ha designat.