A la tres
Ni un respir
Ahir Jordi Sànchez va sortir per unes hores de la presó de Lledoners per anar-se’n a fer voluntariat. I vaig tornar a sentir, un cop més, segons quins tertulians parlant del suposat tracte de favor que estan rebent els presos polítics (ells en diuen polítics presos) catalans. Tracte de favor? Au, home! Han vist vostès quines condemnes arrosseguen, aquests senyors? La qüestió és, però, que no són només segons quins tertulians, els qui s’hi oposen. Ho fa també la fiscalia. A tots, s’oposa la fiscalia. “La fiscalia, de qui depèn? Del govern [espanyol], no? Doncs ja està!”, que deia Pedro Sánchez. Continuen enrocats intentant impedir que els líders independentistes surtin de la presó i recorren, una per una, contra totes les sortides. Tant és, que a Catalunya hi hagi en aquests moments uns quatre-cents presos a qui s’aplica l’article 100.2 i a qui es permeten aquestes sortides. La fiscalia sosté que els líders independentistes no s’ho mereixen perquè no s’han penedit. De Sànchez argumenta, a més, que fer voluntariat no li serveix de res. “No té cap sentit per a la seva reinserció –diuen– perquè ja feia voluntariat abans de cometre el delicte de sedició.” Tampoc volen que Quim Forn vagi a treballar fora de la presó perquè, diuen, aquesta activitat no té cap relació amb el delicte comès, sobre el qual no ha fet cap tractament. No ho sé. Jo no soc jurista. Però a mi em sembla que no generen cap risc –per més que hagin dit aquest “ho tornarem a fer” que tant molesta– i que hi tenen dret perquè, com tants altres reclusos, han complert una quarta part de la pena i tenen bona conducta, que són els requisits de l’article 100.2. No en vaig parlar en el seu moment. Però potser la clau està en el que raonava la fiscalia en oposar-se als permisos a Jordi Cuixart, quan en l’escrit de recurs hi feien constar que el president d’Òmnium no havia de sortir del centre penitenciari perquè “presenta importants distorsions cognitives” perquè nega el caràcter delictiu de la conducta que l’ha dut a presó. “Distorsions cognitives”? De veritat? Potser sí. En tot cas, les pateixen uns quants milers de persones més.