Imatges d’esperança...

En primer lloc, les imatges dels presos sortint de les presons són potents i esperançadores. De Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Raül Romeva i Oriol Junqueras només en tenim les imatges. Tots acompanyats dels seus familiars i amics quan sortien de les presons de Lledoners, del Puig de les Basses i de Mas Enric. De Jordi Cuixart també tenim imatges de la seva empresa i de la rebuda càlida i emotiva de tots els treballadors. També Oriol Junqueras és rebut amb aplaudiments a la universitat. Tot molt positiu i esperançador. Però no hem d’oblidar que, al vespre, han de tornar a la presó. No són posats en llibertat. Compleixen la sentència injusta d’una altra manera, però no són lliures. Jordi Sánchez, que també surt de la presó, en les seves declaracions a TV3, que globalment són positives, no es pot estar de criticar ERC, quan no venia a tomb. Per què aquesta obsessió contra ERC? Es veu que el virus antiesquerra també ha entrat a la presó. Una llàstima.

En segon lloc, les imatges de la taula de diàleg i negociació també són imatges d’esperança. La posada en escena va ser molt bonica. El president Sánchez i el president Torra passejant pel jardins de La Moncloa. Les dues delegacions fent-se petons i abraçades. Sí, tot molt bonic. Però, després de les abraçades, han de començar a dialogar, a negociar i, sobretot, a concretar. Totes dues parts diuen que serà llarg. Doncs, quan el camí és llarg, cal aixecar-se de matinada i començar a caminar ben d’hora. Tothom sap que el PSOE s’ha assegut a la taula per pura necessitat, ja que li calen els vots d’ERC. Però és del tot incomprensible que, 24 hores després de la reunió, JxCat voti en contra del sostre de despesa. És que JxCat vol fer fracassar la taula de diàleg i negociació? El temps ho dirà.

Per últim, l’acte pel Consell per la República a Perpinyà va ser una gran demostració de força de l independentisme. Un acte emotiu, simbòlic i que convida a l’optimisme i a l’esperança. Però, malgrat que els organitzadors no s’han cansat de dir que era un acte unitari i que de cap manera era partidista i menys un acte de campanya de JxCat, la pràctica va ser molt diferent. D’unitat, res de res. Com s’explica, si no, que l’eurodiputada Clara Ponsatí es carregui de forma clara i contundent la taula de diàleg i sigui aplaudida rabiosament i que l’eurodiputat empresonat Oriol Junqueras digui que la taula, amb tots els matisos, és una oportunitat, i sigui xiulat? Quina manera de demostrar la unitat! Em pregunto per què l’eurodiputada Diana Riba, parella de Raül Romeva, no va parlar. Molts poden pensar que, és clar, no és de JxCat. Durant tot el dia, els titulars de TV3 eren que en l’ acte de Perpinyà intervindrien Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Cap referència a ningú més. Això és un acte d’unitat?