Temps d’acció civil

“Distanciades, sí, però soles, no”, afirmava aquests dies una piulada feminista, a manca d’una paret per estampar-hi la pintada. Aquests dies afrontem el repte d’actuar, sense dues condicions essencials de la mobilització ciutadana: el vincle d’afinitat amb el pròxim i l’espai físic de trobada i debat. Després d’una inicial sensació de desarticulació i de desorientació general, la ineficient actuació de l’Estat ha precipitat el suport mutu, la creativitat i la intel·ligència col·lectiva distribuïda.

Aquests dies floreixen brots verds a manera d’innombrables iniciatives horitzontals, com les caixes resistència de les treballadores de la llar de l’Associació de Dones Migrants Diverses amb el lema Cuida qui et cuida ; les de la Xarxa de Cures Antiracistes ; les de les treballadores sexuals sota l’etiqueta #CampañaCovid19TS ; la campanya de fabricació de mascaretes i bates del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona , la vaga de pagament de lloguers del Sindicats de Llogaters ; la fabricació de pantalles protectores per part de makers de Navarra, i l’operació Cassola de les dones gitanes de Nakera Romi .

Aquestes iniciatives socials tenen un enorme potencial. Per una banda, interpel·len les institucions per assolir una gestió de la crisi sanitària que no reprodueixi més discriminació i més desigualtats, assenyalant precisament l’origen del problema. Per altra banda, remunten la moral col·lectiva, revelant que fins i tot en temps d’adversitat la societat preserva la seva capacitat de corresponsabilitzar-se, de crear alternatives, de pensar en col·lectiu i de trobar la manera de ser part activa de la solució dels problemes comuns.

També ens alliçonen com a societat, atès que col·lectius que hem estat ignorant estan a primera línia, aportant generosament al benestar col·lectiu i compartint les seves estratègies de supervivència, que seran útils per a tota la comunitat. I finalment, i el més valuós: aquestes iniciatives preserven l’essència de l’humanisme i tracen el camí de la solució: assumir que som interdependents i que la cura de la vida ha d’estar al centre.