Complicar-se la vida

Especialista com n’és, veurem com se’n surt, en aquesta ocasió, Pedro Sánchez. Perquè no es pot pas negar que n’és especialista, en això capgirar les situacions. Fixin-se si no en què ha fet aquest cap de setmana: en la seva compareixença de diumenge va fer una crida a “desescalar la tensió política”. “És fonamental que rebaixem la tensió política”, va dir el president espanyol. I ho va fer posant-hi aquella cara de bon noi que et faria creure que la culpa és dels altres, que ell no ha trencat mai cap plat. Però la pregunta és: i qui coi l’ha provocada, aquesta escalada de tensió política, que diu ell? Qui ha convertit en una crisi política allò que era fonamentalment una crisi sanitària que difícilment no n’estalviava una d’econòmica i social? De qui és mèrit, aquesta escalada? No deu ser que va tirar pel dret (“no siempre hay tiempo de consensuar todas las medidas con los presidentes autonómicos”) i que, en comptes de pactar les coses (“han optat per la subordinació, i no per la coordinació”, que deia Buch ahir en una entrevista en aquest diari), han optat per la unilateralitat? Urkullu deia diumenge que està “cansat d’aguantar l’escenificació del govern espanyol”, el president Ximo Puig anunciava que ell crearia el seu propi comitè d’experts, i Francina Armengol li insistia que mantingués el confinament total a les Illes. Qui l’ha creat, aquesta escalada de la tensió política? Capítol apart –i un article íntegre– es mereixerien els comuns, pel seu paperàs. On són? Lligats de peus i mans pels càrrecs de govern? Com s’entén que el president del grup parlamentari de Podem al Congrés, Jaume Asens, faci una piulada dient que “el confinament és el millor salvavides” el mateix dia que Sánchez defensa que s’ha d’anar a treballar? Sánchez encén el vesper autonòmic i després els renya demanant-los que desescalin la tensió política? És un malabarista. Capaç de dir que comença a desconfinar perquè així li ho avalen els científics, que aquests ho neguin, i que no passi res. Serà interessant, deia, veure com se’n surt. Si se’n surt, és clar.