S’escolten, entre ells?

Vaig seguir, ahir, a l’arrancada del ple del Parlament, la sessió de control al president Torra i al govern. És aquella estona en què els diputats pregunten als consellers i al president sobre l’actualitat. Tenen un temps pautat; primer pregunta un diputat, després respon el conseller o el president, torna a repreguntar el diputat i, finalment, torna a respondre l’interrogat. Són pocs minuts i molt pautats. Escoltin-los bé, si poden. No s’escolten. Qui fa la pregunta (a banda de ser endevinables el to i les formes en funció de si el diputat és del grup de govern o és a l’oposició, i de quin grup de l’oposició és) ja ha previst la resposta i, independentment de quina sigui, ell torna a insistir en els seus arguments i les frases que ja porta preparades. I, tot sovint, el conseller de torn, o el mateix president, respon fent més o menys el mateix, aprofitant el temps de què disposa per explicar el que ell vol i no el que li han preguntat. No s’escandalitzin, no està pas pensat perquè s’entenguin. Fan frases curtes, en ocasions enginyoses, pensant en nosaltres, els periodistes. I nosaltres, va i les hi comprem. I així anem.