CONFINATS
La ‘sort’ del teletreball
DIA 43
Està molt bé, això del teletreball. Molta gent no n’havia fet mai i ara en fa. I m’atreviria a dir que els qui en fèiem de tant en tant, ara en fem més que mai. N’he parlat amb molta gent, aquests dies. Els qui tenen la sort de poder teletreballar (no s’enganyin, és una sort veient el panorama) tenen també la desgràcia de treballar més hores que mai. M’ho explica tothom amb qui n’he parlat i té la sort (ho torno a dir, sí, és una sort) de teletreballar. Com que no et vols engreixar, no t’aixeques per anar a picar res. No te’n pots anar a fer cap volt al carrer, i aixecar-te per estirar les cames a la mateixa habitació on ets comença a ser avorrit i repetitiu (ja els ho vaig explicar fa dies, no, allò dels moviments repetitius dels animals del zoo?); no te’n pots anar al bar del davant a fer un cafè; no pots sortir deu minuts a fer cap encàrrec (a quin coi de botiga l’aniràs a fer, l’encàrrec?); no hi ha cap màquina de cafè ni companys amb qui quedar-hi, i a més a més els dies de festa comencen a assemblar-se cada cop més als feiners. Però sí, és una sort poder teletreballar.