Cruiximents

A partir d’avui podem sortir al carrer a fer esport. Però, i si ara no volem? I si estem enganxats als tutorials? Perquè a mi em sembla que ara hi havia un moment del dia –no sabria dir-los la franja horària concreta, ara que tot va per franges– en què en aquest país tothom estava fent esport pendent d’una pantalla. Amb aquests coi de tutorials que –ves quin remei– hem descobert. Que si el Fausto Morillo, que si la Patry Jordán, la Jes Bonet, la Chris Heria... Vinga a fer coses impossibles (parlo per mi, és clar) perquè l’endemà t’aixequis adolorit, amb fiblades i cruiximents a tot el cos. Que si planxes, que si esquats, que si jumping jacks (no es pensin, ho he après aquests dies). Em sembla que era l’únic que fins ara no en feia, de tutorials d’aquests. Perquè amb tothom qui parlo n’està fent. I si no, fa tutorials de ioga o de meditació a distància, o corre amb bici estàtica tot mirant la tele. Alguns tutorials tenen tres, quatre o cinc milions de visualitzacions. O deu. S’imaginen, quanta gent ha patit cruiximents saltant al menjador? Qui saltava més, a l’hora que ho feia jo? Un conseller? L’Illa? Vostè?