Confinar per salut o per poder?

Des que es va desfermar a Catalunya i a l’Estat espanyol la pandèmia de la Covid-19, és evident la pugna per l’aplicació de les complexes mesures que cal prendre. I més enllà del front sanitari que ha hagut d’atendre l’allau d’afectats, el principal debat rau en qui té la potestat d’obligar els ciutadans a comportar-se d’una manera o d’una altra. Perquè el coronavirus obliga com a principal mesura de protecció al confinament i, per tant, a la pèrdua de drets com la lliure circulació o la lliure empresa. D’entrada ningú va discutir la necessitat d’aprovar el decret de l’estat d’alarma per part del govern espanyol com a instrument jurídic per poder tancar establiments, paralitzar activitats, regular empreses i, sobretot, mantenir tancada a casa bona part de la ciutadania. Però més enllà del debat sobre si era convenient el confinament total o no, que crec que sí que era necessari, el que genera molts dubtes és l’esperit amb què s’ha aplicat l’estat d’alarma. Una eina tan poderosa podia activar-se com a instrument sanitari o com a eina de poder. I el govern espanyol, que no falla mai, ha optat per la segona. En la lluita contra la Covid-19 no hi ha receptes màgiques. Totes les mesures tenen pros i contres. Són lícits debats com el de si les franges horàries per a la sortida dels nens són factibles. Però el que és greu és que predomini el factor del poder per part del govern espanyol i del Ministeri de Sanitat, dirigit per Salvador Illa. Aquí manem nosaltres i es fa el que diguem. Poc importa que la realitat diversa, no ja de l’Estat sinó de Catalunya o de qualsevol territori, faci que el sentit comú indiqui que no es poden prendre decisions homogènies i centralitzades des de Madrid. Fer un pla de desconfinament per províncies com han aprovat és una bestiesa només atribuïble a l’ànsia d’anul·lar les autonomies i el furor del comandament. Perquè no és el mateix Barcelona que Osona, malgrat compartir la mateixa província, o el Montsià i el Tarragonès, com tampoc és igual la realitat de Sevilla ciutat i el despoblat món rural andalús. Confinar i desconfinar es pot fer de moltes maneres, però sobretot s’ha de fer posant la salut de la ciutadania per sobre de les ànsies de poder i de deixar clar qui mana.