Un any del crit empresarial. Balanç d'un decàleg

Avui fa exactament un any va tenir lloc a l'Auditori Palau de Congressos de Girona la jornada Crit de l'Empresari Gironí, organitzat per la FOEG, la patronal gironina, i que va poder comptar, entre d'altres, amb les intervencions dels presidents de la patronal catalana Foment del Treball i l'espanyola CEOE.

El principal objectiu d'aquella trobada va ser exposar públicament un decàleg de mesures a prendre per fer front a la crisi econòmica que l'empresariat gironí considerava indispensables, atesa la desorientació i la falta de reacció davant la greu situació tant del govern català com de l'espanyol. Un any després, el balanç del decàleg –si ens centrem en allò en què s'ha avançat– és molt minso. Només cal fer-hi un repàs, punt per punt.

1.– Execució de les infraestructures compromeses. No podem dir que s'hagi avançat gaire, tret dels trams de comunicació viària completats a l'N-II entre Maçanet i Girona, i la pràctica finalització de l'autovia Maçanet-Palamós. Resta pendent el gran repte de la variant de la Bisbal i completar les necessàries reformes en un munt de carreteres comarcals i interiors.

2.– Injecció de diner en el mercat. Facilitar el finançament a les empreses i famílies. Potser sí que l'ICO i l'ICF s'han esforçat per fer circular diners per al finançament empresarial i familiar, però els esforços no han fet canviar gaire la situació d'ara fa un any. La falta de finançament ha ofegat moltes empreses viables, algunes de les quals han hagut de cessar, fins i tot, l'activitat.

3.– Nou model del sistema fiscal. Reducció d'impostos. Ni un pas en positiu. Al contrari, el govern espanyol ha imposat l'augment de l'IVA a partir de l'1 de juliol, que cap sector econòmic no troba adient als seus interessos. No s'ha reduït cap impost, excepte el de successions, que hauria estat millor eliminar del tot. Al contrari, a Catalunya s'està plantejant gravar més encara les rendes superiors als 120.000 €.

4.– Reforma del mercat laboral. Un punt decisiu encara pendent. Les negociacions a tres bandes entre govern espanyol, sindicats i patronals han estat infructuoses, malgrat haver parlat dels models alemanys i austríac, però sense arribar a concretar res respecte a facilitar les contractacions i eradicar les que són a precari. La situació és tan crítica que, impulsat pels requeriments internacionals, el govern espanyol ja ha anunciat un indefinit decret per al 16 de juny, si no hi ha acord abans entre sindicats i patronal.

5.– Simplificació dels tràmits burocràtics. Alguns anuncis de voluntats, que no s'han traduït fins avui en res tangible. Les administracions continuen essent un laberint i crear una empresa continua suposant haver de superar una autèntica cursa d'obstacles.

6.– Reforma estructural del funcionament de l'administració local, autonòmica i estatal. De reforma estructural, cap. L'únic avenç realitzat ha estat la reducció de sous de funcionaris i administradors polítics, aprovada juntament amb altres mesures de retallada al Congrés dels Diputats el passat dia 27 de maig.

7.– Finançament just per a Catalunya. Tot el que s'ha aconseguit és l'acord de finançament en el marc de la nova LOFCA que el govern català va emparaular amb l'espanyol, amb substancials millores d'ingressos, però sense que es detecti cap possibilitat de posar fi al dèficit públic català i el consegüent deute, ni a curt ni a llarg termini.

8.– Eficàcia del sistema judicial, garantint la seguretat jurídica. No només no s'han fet passes endavant per l'eficàcia del sistema judicial, sinó que la situació als jutjats cada vegada és de més col·lapse. Si aquí no hi ha una reforma estructural seriosa, es pot arribar a la paradoxa que, precisament, la justícia sigui la que mini seriosament l'estat de dret.

9.– Potenciar la formació. L'única política nova ha estat la supressió dels tallers d'oficis. O sigui, una de les poques eines efectives per generar nous professionals del sector productiu i de serveis.

10.– Aposta per l'educació i la cultura del treball i l'esforç, patrimoni de la nostra identitat. Aquests aspectes sí que depenen de les actituds individuals i col·lectives de cadascun de nosaltres. Però també és veritat que l'esfera pública ha de saber establir les polítiques que ajudin a fer-ho possible, des de la seva pròpia actuació –que ha de ser modèlica– fins trobar els mecanismes per vincular el món de l'estudi al del treball. En aquest sentit, la llei d'educació impulsada pel conseller Maragall –que, de moment, és per a la primària i la secundària– no afecta directament l'àmbit productiu.

Un any després, doncs, el més calent és a l'aigüera, tot i la recent reacció del govern espanyol a requeriment de la UE, l'FMI i els Estats Units, que l'han obligat a fer els primers deures.

Un any després del Crit de l'Empresari Gironí, la realitat ens dóna la raó. Però no és per sentir-nos-en orgullosos. Des de la preocupació, volem tornar a insistir –amb certesa, rigor i responsabilitat– que fins que el decàleg no es compleixi en la seva integritat, no sortirem de la crisi amb les mínimes garanties d'un futur millor per a les nostres empreses, per a les nostres famílies i per a les futures generacions.