Quan la grip feia estralls

Quan tot això va començar molts van recordar la primera frase d’El quadern gris. Diu així: “1918. 8 de març.- Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la universitat. D’ençà d’aquest fet el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats.” Sis dies més tard, Pla escriu: “14 de març.- Ara, finalment, dona gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d’acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.” Ironia plenament vigent atès el grau d’unitat en l’acció política catalana d’avui dia. Alguns han sustentat que potser gràcies al “confinament” de Josep Pla ara tenim el magnífic dietari. És possible. Aquests dies passats hem vist com la reclusió ha despertat la creativitat. D’aquí a un segle se sabrà si els resultats han aguantat el pas del temps com ho ha fet l’obra de joventut de Pla o si es fondran en la immediatesa de les xarxes socials. Res no és igual ara que fa 102 anys. Bé, si hi aprofundíssim una mica potser trobaríem més similituds de les que ens pensem, però ara no fa al cas. La grip espanyola va ser la primera gran pandèmia del segle XX i ara ens enfrontem a la primera del segle XXI, si atenem els experts epidemiòlegs. M’ha revingut la referència planiana ara que, aparentment superats els moments més durs de l’emergència sanitària, ens hem llançat a les terrasses, a les platges i a les abraçades amb desfici i un punt d’inconsciència. Sense cap ànim predictiu, a efectes estrictament literaris, si es pot dir així, em permeto recordar que set mesos després de deixar Barcelona amb la universitat, aquella baluerna, tancada, Pla escriu: “18 d’octubre.- La grip fa terribles estralls. La família ens hem hagut de partir, per anar als enterraments.” I, encara, ja tornat a la ciutat, el 1919, gairebé un any després del primer apunt d’El quadern gris, fa: “24 de febrer.- Dilluns. He passat tot el dia d’ahir i una part del d’avui al llit, amb grip. He suat com un cavall, Trenta-sis hores seguides. Em llevo pàl·lid i desfet.”