Opinió

Tribuna

La falsa neutralitat

No es pot ser neutral en els fets cabdals d’un poble. És allò que hom en diu tercera via; ni carn, ni peix. Insuls, allò que no bufa ni encén. No hi ha neutralitat possible en el present polític de Catalunya, o amb els agressors i els repressors o amb els agredits. O estàs d’acord amb els 16.000 milions d’euros –hom diu que aquest any seran 18.000– que se’n van a Madrid i no tornen, o t’irrites de l’espoli secular dels qui s’enduen l’esforç del nostre treball i riquesa. Vas a favor del medi natural i el potencies amb l’actitud diària i el vot favorable a qui el defensa, o hi estàs en contra.

La neutralitat on una persona hi és implicada, sigui on sigui, treball, cultura, política, llengua, etc., és una fal·làcia, si es vol més prudent, una equivocació. És possible la neutralitat davant la volguda fugida de l’empresa Nissan? Obviem l’actuació erràtica de Zapatero i de Montilla (el nou fitxatge daurat d’Enagás), farem de Pilats i ens rentarem les mans? Davant la Covid-19 i la necessitat de reorientar el món sanitari i natural, serem neutrals? Sobre el racisme, la violència de gènere i tants altres fets miserables, romandrem neutrals?

Thomas Harrington, catedràtic d’estudis hispànics al Trinity College de Hartford, als EUA, va fer caure del cavall un intel·lectual català, enganyat seguidor de Cs del fracassat polític, el neomadrileny Albert Rivera, preguntant-li: “Neutral a Catalunya? Respon-me i et diré la neutralitat que tens.” Davant el fet constant de l’intent de genocidi cultural i lingüístic a Catalunya no hi ha neutralitat possible. No defensar la pluralitat de llengües del món, més de 7.000, de les quals sembla que en pocs anys només en quedaran poc més de 100, és un acte de pobresa absoluta per a la humanitat. Jared Diamond, el prestigiós biòleg, fisiòleg i biogeògraf, explica que cada llengua és un vehicle d’una manera única de pensar i parlar, d’una literatura única i d’una visió del món també única. La pregunta que es fa és com és possible que hi hagi tan pocs lingüistes que les estudiïn o que es prenguin partit per la seva supervivència. La resposta és diàfana. Una pretesa neutralitat.

En un moment tan cabdal de la història de Catalunya, davant l’agressió d’unes dites forces de seguretat de l’Estat a gent que només volíem votar, quan tots els homes i dones de bé del món s’escandalitzen i condemnen el fet, com és que hi ha tanta gent espanyola honesta que mira cap a l’altra banda? Per una falsa neutralitat, un fet inexistent a Espanya. Si vius a Espanya, estàs a favor de la democràcia que s’expressa en vots o ets un còmplice silenciós, o no, dels qui colpegen i peguen i empresonen. En relació amb les llengües del món: o les defenses, començant per la del país on vius, o ets un involuntari, o no, còmplice dels lingüicides. No es pot estar mig en estat, com diu l’acudit. N’estàs o no n’estàs? En llengua, cultura, igualtat racial i de gènere, justícia econòmica o social, l’única via possible és el compromís personal si hom no vol ser un Pilats que sempre es renta les mans i deixa fer les més grans barbaritats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.