I ens dona lliçons?

A Felipe González, ja ho vaig explicar en una altra ocasió, el vaig arribar a admirar durant un temps. Queia bé, aquest home. Conservo encara una fotografia que m’hi vaig fer on sortim tots dos, junts, somrients, en una visita que va fer a Girona. No va voler cap entrevista per al diari, però a canvi em va permetre deu minuts de conversa. Eren els noranta i jo ja devia patir la síndrome d’Estocolm, perquè quan em van enviar la foto, uns dies més tard, la vaig fer enquadernar. No cada dia et fotografiaves somrient amb un president. Com tots vostès, l’he anat seguint tots aquests anys, a Felipe González. Hi ha qui guanya, amb el temps. No és el cas. L’han sentit com sovint pontifica i ens dona lliçons des de les tribunes que visita? Amb aquest to burlesc, irònic, que tant s’atreveix a tractar els independentistes de radicals eixelebrats com a carregar contra els seus successors en el càrrec intentant dinamitar els acords de govern? Però què s’ha cregut? Ens dona lliçons, aquest senyor, quan gràcies a uns informes desclassificats de la CIA acabem de saber (de confirmar, de fet) que ell era el senyor X dels GAL? Quina talla moral té, aquest home, que mentre ens dona lliçons sabem (confirmem) que sí, que ell va acordar o estava d’acord amb la creació del grup de mercenaris amb la intenció de combatre ETA? “González està d’acord amb la formació d’un grup de mercenaris sota el control de l’exèrcit per combatre els terroristes al marge de la llei [...] amb la missió d’assassinar els dirigents d’ETA a Espanya i França.” Textual de l’informe de la CIA ara desclassificat. Assassinaven gent, els del GAL. Si és que en tenia cap, quina autoritat moral, política o personal li queda, a aquest home? Més Mallorca, Compromís, els comuns, Bildu (i suposo que ho faran uns quants grups parlamentaris més) ja han demanat que l’expresident comparegui al Congrés per donar explicacions. Espero que ho faci el PSOE, també (és una ironia). Una vergonya, tot plegat. El que diu la CIA i el que amaguen tots els diaris de Madrid. Ja ho hauria hagut de fer abans, però he decidit desar la foto en un calaix.