Vist per a l’absolució

Aquesta setmana, la del desconfinament total –ai, quina por–, és també la setmana que ha acabat el judici al major dels Mossos Josep Lluís Trapero. A Trapero, a l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, a l’exdirector dels Mossos Pere Soler i a la intendent Teresa Laplana. Ja ho vaig escriure la setmana passada, quan el judici es va reprendre després d’aquestes setmanes d’aturada sanitària: no hi haurà cap altra sentència justa que no sigui la de l’absolució. Ho sabem tots els catalans que vam viure aquell 20-S i ho sabem tots aquells que vàrem viure l’1-O. Res de res. Però després de sentir les conclusions finals de la fiscalia (ni ella mateixa s’atreveix a sostenir les acusacions inicials de rebel·lió, i admet implícitament també que la sedició no s’aguanta per enlloc) i, sobretot, després d’haver vist el bany de realitat –per no dir-ho d’una altra manera– que van suposar les intervencions dels advocats Olga Tubau i Cristóbal Martell en el darrer dia del judici, ja no me’n queda cap dubte. Cap ni un. La sentència dirà el que dirà, però les defenses van desmuntar un per un tots els arguments de l’acusació, en algun moment convertint-los en ridículs i fora de lloc. I més quan tot plegat –vaja, quines casualitats– ha coincidit amb l’espectacle aquest de la destitució de Pérez de los Cobos. Les intervencions finals d’aquest dimarts en el judici van ser per enquadernar i guardar. I sí, vostès ara llegint-me em poden acusar de ser parcial, subjectiu, de prendre part, de tenir una opinió prèvia i de sentir empatia amb els processats –i, és clar, també amb els que ja estan empresonats o són a l’exili–. Però, saben què?: jo m’ho puc permetre. Qui no s’ho pot permetre, de cap manera, és un tribunal. La seva decisió ha de ser justa, argumentada, imparcial i basada en proves documentals. En fets i no en causes generals. Si és així, el judici a Trapero –i a Cèsar Puig, i a Pere Soler, i a Teresa Laplana– no ha quedat aquesta setmana vist per a sentència. Ha quedat vist per a l’absolució. Del judici mare de l’1-O ja se n’encarregarà Europa d’arreglar-lo. En aquest, de ser justos encara hi són a temps.