La nova normalitat

Fa dies que el govern espanyol està repetint que, un cop superada la crisi sanitària del coronavirus, serà el moment de recuperar la normalitat. De fet, diuen, serà una nova normalitat. Què vol dir nova normalitat? D’entrada de normalitat n’hi ha una que no és ni nova ni vella. Hi ha el que hi ha. I què és el que tenim i el que s’entreveu que tindrem amb la nova normalitat?

Primer: en referència a Catalunya la nova normalitat serà tan vella com sempre. Els nostres polítics que varen dur a terme el referèndum de l’1-0 continuaran empresonats uns, i exiliats els altres. Res de nou. El Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional continuaran negant la llibertat dels presos amb l’excusa que encara els queda més de cinc anys de presó. Totes les recusacions dels condemnats són denegades i continuaran denegades, igual com totes les resolucions dels tribunals europeus i organismes internacionals, com l’ONU i Amnistia Internacional. El sentit de venjança de les altes instàncies judicials continuarà igual. La repressió a tot allò que soni a independentisme no només continuarà igual, sinó que augmentarà (cas Laura Borràs, quatre CDR més acusats de terrorisme, Lluís Salvador i Josep M. Jover a les portes del judici i amb fiances milionàries). És totalment intolerable que la “nova normalitat” de què parla el govern espanyol sigui la repressió de la venjança especialment judicial, però també política. Què fa la nova fiscal general de l’Estat? Res ha canviat. La nova normalitat és desgraciadament la continuació de la vella.

Segon: la nova normalitat serà un pas endavant cap a la justícia, la solidaritat i el benestar comú? La nova normalitat portarà a poder investigar –només investigar políticament– el rei emèrit i els suposats milions de procedència més que dubtosa? Ens portarà a investigar –només políticament– si Felipe González és la X dels GAL? La nova normalitat ens portarà a un diàleg honest i sincer amb Catalunya per trobar alguna sortida política? Ens portarà aquesta nova normalitat que tant pregona el govern a lluitar contra la corrupció política i fiscal? Ens portarà a un repartiment més just i solidari de la riquesa o els rics cada dia seran més rics i els pobres, més pobres? Aquesta nova normalitat servirà perquè els partits polítics estatals tinguin un sentit d’estat i no facin espectacles tan lamentables com els que vivim en els últims temps? Seran capaços de consensuar alguna cosa positiva tant en l’aspecte econòmic o social? Em temo que aquesta nova normalitat res de bo ens portarà i, si després de la gran crueltat del coronavirus no som capaços d’intentar una normalitat millor de la que teníem és que l’ésser humà, o almenys els dirigents d’aquesta societat, són estúpids o malvats.