Com neix i es forja un cabdill

Si observem el món que ens envolta, encara que només sigui superficialment, ens podem adonar que hi conviuen diferents tipus de democràcies. Només n’assenyalarem tres, conscients que és una divisió molt esquemàtica. Tenim les democràcies plenes, amb líders, també, totalment democràtics (Alemanya), democràcies formals amb líders i postulats molt poc fiables democràticament parlant (EUA) i les mal anomenades democràcies, que de democràcies i de respecte als drets humans no en tenen res (Turquia).

En els moments actuals, en l’àmbit europeu, després de la crisi econòmica que es va originar el 2008, que encara no s’ha superat, i especialment de la gravíssima situació que el coronavirus ens ha portat, cap de les democràcies no ha trobat encara el camí a seguir per superar els efectes devastadors que ens està portant. Els moments de dificultats socials, econòmiques i de salut, quan augmenten l’atur, la por i la inseguretat ciutadana i la desafecció als dirigents polítics, són el terreny abonat perquè surtin líders i cabdills amb la pretensió que ells tenen la solució.

En aquest sentit, hem de valorar, primer, que el líder cabdill sempre neix en una situació sociopolítica greu a què els líders naturals no han sabut, no han pogut o no els han deixat aplicar solucions reals i efectives. En aquestes situacions, el líder cabdill es presenta com la solució.

Segon, normalment, els líders cabdill solen sorgir de la realitat abans esmentada: han de ser d’un nivell intel·lectual no massa per damunt de la mitjana de la població, però tampoc per sota. Una persona molt preparada intel·lectualment quasi mai esdevindrà un cabdill.

Tercer, el futur cabdill ha de tenir una forta ambició personal i un bon grau d’empatia. Però sobretot ha de ser al lloc adequat en el moment oportú. La sort ha de jugar a favor seu.

Quart, és imprescindible que el futur cabdill vagi eliminant tots els contrincants i els qui no pensen com ell. Ha de cohesionar al voltant de la seva persona, sense fissures. El crític no hi té cabuda. Sempre demana unitat, perquè la unitat és ell.

Cinquè, el cabdill pretén donar solucions a tots els problemes, però de forma genèrica i populista. Mai no dona receptes concretes i objectives. Sisè, aspira a tenir el control absolut de l’organització i el moviment que lidera. Les seves decisions no poden ser criticades ni posades en qüestió.

Setè, el cabdill té normalment una forta tendència a perpetuar-se en el poder. Ha de donar la sensació que, fora d’ell i de la seva organització, tot serà un desastre i el caos.

Vuitè, si una societat, un país, cau en mans d’un cabdill, els seus problemes, no només no se solucionaran, sinó que augmentaran.