Pablo Casado, l’estrateg

Ja es veia, que aquest Pablo Casado era una gran estrateg. I, finalment, aquest cap de setmana ho ha demostrat. Amb dues carabasses recollides a les eleccions a Galícia i al País Basc. Brillant, Pablo, la teva estratègia. La gran coalició unionista amb Ciudadanos al País Basc (enhorabona, també, Inés, per la teva clarividència) ha estat un èxit perfectament descriptible: la suma de les dues formacions ha servit perquè perdéssiu quatre diputats (una suma que resta, vaja) i perquè finalment Vox col·loqui una diputada al Parlament Basc (ja es veu, com heu frenat la ultradreta). Brillant. I lamentable sentir el vostre candidat –triat a dit per tu, Pablo–, Carlos Iturgaiz, dient allò que “hem derrotat les enquestes”. Mare de Déu! Quina vergonya. És ben bé que qui no es consola és perquè no vol. Perdre quatre diputats és “una victòria sobre les enquestes” perquè us pronosticaven una patacada més gran? Fa riure. I que Casado s’atribueixi una victòria a Galícia, també. Perquè, Pablo, la victòria a Galícia és de Núñez Feijóo, que ha passat tota la campanya amagant la sigla del partit perquè no combrega, i des de fa temps, amb la teva estratègia de confrontació. L’any passat ja ho va dir públicament, que no compartia la teva tàctica de dur el PP encara més a la dreta. I és la que ha guanyat. Els vots del PP a Galícia, Pablo, no són del PP; són de Feijóo, que no és ben bé el mateix, el qual un dia o altre et disputarà la presidència del partit. Només et demano que no et facis enrere a Catalunya i que mantinguis la coalició PP-Cs a les pròximes eleccions. Serà un 2x1, també a Catalunya. I a la doble plantofada en podràs afegir una tercera. Currículum, vaja. Com el d’Iglesias (va ser un mal cap de setmana per als Pablos, aquest), que ha desaparegut del parlament gallec i ha deixat a la meitat la seva representació al parlament basc, on serà del tot irrellevant. Tanta marea al final se t’endurà també a tu, Pablo, tan entretingut a governar a Espanya al costat dels del 155 mentre el sobiranisme i l’independentisme (que no és ben bé el mateix) va fent via.