Gràcies, Felipe!

Ahir va venir de visita el rei Felip VI. Va ser un vist i no vist, d’amagatotis. Després del ridícul de la setmana passada (anunciant que venien de visita a Barcelona just quan el govern recomanava als ciutadans de la capital quedar-se a casa), van optar per una visita llampec al monestir de Poblet. Blindats, xiulats, escridassats i, sobretot, inoportuns. Què venen a fer, després d’aquell discurs del 3 d’octubre? Què venen a fer, després que dia rere dia anem sabent allò que ja sabíem; això és, que el rei emèrit, tan campechano ell, les feia de l’alçada d’un campanar? La visita d’ahir va ser (va tornar a ser) una metàfora de com sobreviu la monarquia: blindada, sense poder trepitjar el carrer i, veient les decisions que prenen, és clar que sense tocar de peus a terra. Qui els recomana aquestes gires? Vaig tenir una imatge medieval, veient ahir arribar al monestir un rei envoltat de tanta policia (calien, Miquel Buch, les càrregues? Segur?). Què venia a fer, el rei? Diuen (diuen, diuen, diuen) que Felip VI està fent un Spanish Tour en un intent de crear un tallafocs amb el seu pare, que s’ha convertit en una nosa i qualsevol dia d’aquests el faran fora de la Zarzuela (quina vergonya que deuen passar les seves netes, si és que els expliquen res). No t’hi esforcis, Felipe. No hi ha tallafocs que valgui. La paraula corrupció ara ja va associada a monarquia passi el que passi, per tallafocs que hi posis. O és que no ho veuen, el que publiquen cada dia de cada dia els diaris? Tants anys predicant la república sense que ningú ens fes cas, i ara resulta que ningú està fent tant per enderrocar la monarquia com la mateixa monarquia. Ben curiós. La imatge de la monarquia ja no es remunta per més visites reials que feu pel territori. No hi ha escalfor popular; allà on no hi ha protestes, hi ha una gran indiferència. I a cada visita inoportuna que fa (insisteixo: no sé qui les programa aquestes visites, però l’hauríem de felicitar) es distancia una mica més de tots. Gràcies, Felipe, per una nova visita inoportuna. I sobretot, gràcies Juan Carlos (Juanca, per als amics), per aquesta feinada en favor de la república!