A la tres
Feinada, Pedro
Li ha baixat una feinada, a Pedro Sánchez. Arriba de la cimera aquesta maratoniana de la Unió Europea i només de trepitjar Madrid ja l’aplaudeixen tots els ministres i a corre-cuita cap a la reunió de l’executiu. I ara, vist l’èxit de la cimera europea (no es pot negar que 140.000 milions d’euros per a Espanya són molts milions), una reunió rere l’altra fins a arribar a la conferència de presidentes que vol convocar abans d’acabar el mes. Com voleu que aquest home tingui temps per a aquest coi de mesa de diàleg que el govern català insisteix que s’ha de reunir abans no acabi el juliol? Que no ho veiem, els catalans, que és un problema d’agenda, tot plegat? Que no se n’adona el govern català que aquest home té feina? El presidente Sánchez ara ha d’estar per temes importants, per rodes de premsa, per comparèixer al Congrés dels Diputats, on ja ha demanat comparèixer, i no pas per a aquest coi de taula de diàleg, que fins ara no s’ha pogut reunir perquè hi havia el virus aquest maleït fent estralls i perquè estàvem tots confinats. Pedro Sánchez l’ha volgut fer sempre, la reunió de la mesa de diàleg. Se li veu de lluny, que en té moltes ganes. Hi dona tanta importància, a la mesa de diàleg, tanta i tanta, que tot i que aquests mesos ha fet desenes i desenes de videoconferències i reunions telemàtiques amb els presidentes autonòmics i amb els líders europeus, aquesta la volia fer presencial. Mirin si n’hi dona, d’importància. No sé per què els partits independentistes (molt més ERC que JxCat, tot sigui dit) es passen el dia reclamant-la, la reunió aquesta. No ho veuen, que té feina, Sánchez, i que quan hagi resolt els temes importants ja els programarà una trobada de la mesa? I ahir va i s’hi afegeix el president del PNB, Andoni Ortuzar, queixant-se que Pedro Sánchez no els fa cas i que la comissió mixta amb el govern basc, que s’havia de reunir, tampoc ho ha fet ni hi ha data. Quines ganes de molestar el president espanyol amb temes menors. Mare de Déu. Quan tingui una estona ja els convocarà, que en té moltes ganes però ara té feina a repartir els 140.000 milions de manera equitativa, justa i proporcionada. Ja ho veuran.