El nou partit

Ha nascut el nou partit de Puigdemont, Junts. Després de ser militant de CDC, del PDeCAT, de fundar La Crida, que havia d’esdevenir el gran partit de l’independentisme com assegurava l’ínclita Pilar Rahola en una de les seves setmanals arengues polítiques els dissabtes a TV3, ara crea Junts, que, segons una cita d’“El Voraviu”, a aquest rotatiu, Puigdemont n’és Pare, Fill i Esperit Sant.

Després d’escoltar a TV3 l’entrevista de Vicent Sanchis a Carles Puigdemont, poques coses ens han quedat clares. No vaig entendre quin sentit tenien tantes preguntes i referències al 27-O, dia de la declarada i fallida independència. En el fons, podria semblar una entrevista per promocionar el llibre de Puigdemont i promocionar, a la vegada, el que sortirà d’aquí poc.

Amb la mirada complaent i plena d’admiració de l’entrevistador, Puigdemont va deixar anar alguns conceptes i algunes relíquies. Va dir que ell no intervé de cap manera en la decisió del president Quim Torra de determinar la data de les eleccions. És molt difícil de creure. El nou partit de Puigdemont, tot just acaba de néixer, i fins al 3 d’octubre no estarà mínimament organitzat. Algú creu que, si Torra vol convocar aviat eleccions, Puigdemont i els seus no intentaran retardar-les tant com puguin? Som independentistes, però no innocents.

Una altra afirmació més que discutible és dir que havia assegurat que tornaria si el Parlament l’investia president. Clarament, no és veritat. Només cal mirar les hemeroteques. En les eleccions del 21-D del 2017, deia que, si el votaven i guanyava, tornaria. Això és així. Per tant, seria bo que no s’intenti confondre la població.

Quan l’ entrevistador es va atrevir a preguntar-li pel nou partit, Puigdemont va contestar que és un partit de centre, obert tant a liberals com a socialdemòcrates, i que hi caben totes les tendències. Si el nou partit és més o menys la continuació de JxCat, clarament és un partit de dretes, no és ni de centre, almenys en l’aspecte econòmic. Per més que diguin el contrari, pels seus actes els coneixereu, i aquests són de dretes.

JxCat ha posat totes les dificultats que ha pogut a la llei de pressupostos. De mala gana, els ha pactat amb ERC i Podem. Critiquen obertament l’impost de successions per a les herències de més de 500.000 euros. En aquests moments, JxCat, el PP i Cs estan frenant la llei de lloguers, que havien pactat amb ERC, Podem i la CUP, i amb el sindicat de llogaters.

Podríem continuar, per exemple amb l’aferrissada defensa de l’escola concertada i fins i tot d’aquella que separa per sexes. Si totes aquestes decisions no són pròpies d’un partit de dretes, ja em direu què són. Per més que ho neguin els promotors, Junts és, a la pràctica, la continuació de CDC. L’única diferència important és l’independentisme. El que sí que hem d’agrair a Carles Puigdemont és que organitzi tot l’espai postconvergent. A veure si aquesta vegada té èxit.